Les pensions perden el llast del PP i es lliguen a l’IPC i a incentius
Aprovada la reforma que deroga el factor de sostenibilitat imposat el 2013 per Rajoy per abaratir la pensió per l’esperança de vida
Les bonificacions afectaran la jubilació anticipada i la forçosa
Després de guanyar les eleccions estatals del 2011 amb majoria absoluta i de no fer els pressupostos del 2012 fins que passessin les eleccions andaluses del 25 de març del 2012 –el truc de la demora és que preparava l’amnistia fiscal–, en el seu segon any de mandat Mariano Rajoy va imposar una reforma de les pensions en la qual creava un “factor de sostenibilitat”, mecanisme de càlcul eufemístic que el que feia era abaratir la pensió –sempre la corregia a la baixa– per compensar l’entrada de nous pensionistes amb més esperança de vida. El factor abaratidor va entrar en vigor sis anys després, el 2019, i fins ahir, quan el Consell de Ministres va aprovar la reforma de les pensions, que torna a lligar-les a l’IPC i a incentius o bonus per adequar l’edat de jubilació real a la legal.
En el primer Consell de Ministres després de les vacances d’estiu, el govern espanyol de coalició del PSOE i Podem aprovava l’avantprojecte de llei –hi passava en segona volta– després de mesos de negociació entre l’executiu, la patronal i els sindicats, que van firmar un acord el 28 de juny i el van rubricar l’1 de juliol a La Moncloa. El factor de sostenibilitat era quinquennal, però al final no serà revisat i serà abolit després de dos anys en vigor, perquè el calendari del govern és que, un cop s’hagi convertit ja en un projecte de llei i sigui enviat a les Corts, serà tramitat durant la tardor amb l’objectiu que entri en vigor l’1 de gener del 2022. “Ve avalat i emparat pel diàleg social i això ha de ser tingut en compte per tots els grups al Congrés”, va aventurar la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, quan ahir se li va plantejar si ja donen per descomptat el vot a favor d’aliats parlamentaris com ara ERC.
Amb IPC negatiu, igual
A més del factor de sostenibilitat, que és substituït per un mecanisme d’equitat intergeneracional (que ara s’ha de negociar), l’altre punt controvertit de la reforma de Rajoy del 2013 que decau és l’índex de revaloració de les pensions (IRP), que en limitava la pujada anual a un 0,25% en situacions de dèficit. De tal manera que les pensions pujaran d’acord amb la inflació de l’any anterior i, en cas de tenir un IPC negatiu, les quanties de les prestacions “es mantindran”, garantia Rodríguez. “A partir d’avui, cap pensionista s’haurà de preocupar per la seva pensió”, va celebrar la ministra portaveu. “El pla ens compromet amb un sistema de pensions digne, sostenible, que garanteix la revaloració amb l’IPC. Diem adeu al funest factor de sostenibilitat del PP i abracem un model més just i solidari”, va lloar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. “Donarà certesa als pensionistes, ja que garantirà el seu poder adquisitiu”, corroborava el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá.
Dels 64 reals als 66 legals
Pel que fa als incentius o bonificacions per assolir que l’edat real de jubilació (64) s’acosti a la legal (66), el pla del govern obre quatre vies: la revisió de la jubilació anticipada tant voluntària com involuntària i per raó de l’activitat, la jubilació demorada, la jubilació activa i la jubilació forçosa. “Bonificacions a qui endarrereixi la jubilació, sí; penalitzacions excessives a qui no té més remei que jubilar-se, no”, avisa el diputat del PDeCAT Genís Boadella.
