Economia

OCDE

L’OCDE rebaixa gairebé un punt i mig el creixement previst per al 2022 a l’Estat, fins al 4,1%

L’entitat estima que la inflació mitjana se situarà en el 8,1%, cinc punts per sobre les projeccions de fa sis mesos

L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) preveu que el PIB espanyol per a l’any 2022 creixi un 4,1%, gairebé un punt i mig per sota les estimacions publicades per la mateixa entitat ara fa sis mesos (+5,5%). Per altra banda, l’entitat pronostica que la inflació mitjana per a l’exercici actual se situarà en el 8,1%, cinc punts més respecte a les perspectives de finals de desembre.

En el seu informe semestral de Perspectives Econòmiques publicat aquest dimecres, l’organització justifica la revisió per l’impacte de la guerra d’Ucraïna en l’economia i els nous problemes en les cadenes de subministraments, agreujades pels confinaments a la Xina vinculats a les polítiques de zero-covid.

La correcció a la baixa de les previsions de creixement des de l’anterior informe de l’OCDE de l’1 de desembre és general per a tots els membres, en especial per als països de l’Europa continental. L’OCDE estima que el PIB mundial creixerà un 3% aquest 2022, també un punt i mig per sota de l’increment del 4,5% estimat en l’anterior previsió.

Al conjunt de l’eurozona l’organització rebaixa el creixement per al 2022 del 4,3% al 2,6%. La revisió a la baixa és encara més gran per a França, on preveu un increment del 2,4%, un 1,83% menys que el previst a l’informe anterior; Itàlia, on estima un 2,5% (-2,09%) i sobretot Alemanya, amb una previsió de l’1,9% (-2,19%). En canvi, la revisió és més moderada als Estats Units, on el PIB creixerà un 2,5% (-1,28%) i el Regne Unit, on ho farà un 3,6% (-1,10%).

Tot i que la revisió de la previsió de creixement per a l’Estat espanyol és menor que la d’altres països, l’informe adverteix que Espanya és un dels Estats més endarrerits en la recuperació de l’activitat econòmica que tenia abans de 2019, amb anterioritat a la crisi de la Covid-19.

Segons l’entitat, l’alta inflació i la incertesa reduiran la despesa de les famílies espanyoles i els colls d’ampolla en l’aprovisionament de semiconductors limitaran la inversió privada i les exportacions.

La taxa d’atur, que porta dos anys a la baixa, es reduirà del pic del 15,5% el 2020 al 13,6& el 2022, però tornarà a pujar al 13,9% el 2023.


Previsions per al 2023
De cara al 2023, l’OCDE estima que el creixement del PIB espanyol serà de només un 2,2% i la inflació es mantindrà relativament elevada, però menys que l’any anterior, amb un 4,8% de mitjana.

El govern espanyol es mostra més optimista i preveu una progressió del PIB del 4,3% aquest any i del 3,5% el proper. També veu les coses pitjor que la Comissió Europea, que a mitjan maig va projectar un augment de l’IPC del 6,3% a l’Estat el 2022 i de l’1,8% per al 2023.

El creixement de l’economia mundial mantindrà una taxa al voltant del 3%, similar a la que es preveu per aquest 2022.

Per altra banda, preveu que les pressions en les cadenes de subministrament i l’impacte de les pujades dels tipus d’interès començaran a notar-se l’any 2023. No obstant això, apunta que la inflació subjacent –la que no té en compte l’energia i els productes no elaborats- es mantindrà el voltant o per sobre dels objectius dels bancs centrals en les principals economies.


Impacte de la guerra
L’informe recorda que bona part dels països més castigats per l’impacte del conflicte d’Ucraïna es troben a Europa, un continent “molt exposat a la guerra a través de les importacions d’energia i dels desplaçaments de refugiats”.
L’informe destaca que, abans de la guerra, l’economia mundial havia emprès el camí cap a una “forta recuperació” després de la crisi de la Covid-19. Ara, però, avisa que el món “està pagant un alt preu per la guerra de Rússia contra Ucraïna”. “Estem davant una catàstrofe humanitària [...] i una crisi del cost de vida que afecta persones de tot el món”, subratlla.

L’OCDE alerta que la guerra ha provocat que l’economia mundial registri creixements molt moderats i una inflació desbocada, “una situació que no es veia des de la dècada del 1970”. “Les fortes pujades en el preu de l’energia i dels aliments està causant privacions a persones de baixos ingressos i planteja greus riscos per a la seguretat alimentària a les economies més pobres del món”, afegeix.

En relació amb aquesta darrera qüestió, els autors de l’estudi remarquen que Rússia i Ucraïna són important proveïdors de matèries primeres –representen el 30% de les exportacions mundials de blat i l’11% de les exportacions de petroli- i alerta que, si no es prenen mesures, “existeix un alt risc de crisi alimentària”.

L’informe posa especial èmfasi en els països de baixos ingressos que depenen en bona part del mercat rus i ucraïnès per obtenir aliments. Segons apunta l’OCDE, la sobrecàrrega econòmica que els suposa el conflicte podria derivar en dificultats per fer arribar aliments i energia a preus assequibles als ciutadans, generant “fam i malestar social”.


Pèrdua de poder adquisitiu
A banda de les conseqüències en matèria energètica i alimentària, l’organització també adverteix la pèrdua de poder adquisitiu en la majoria de països. En aquest sentit, l’informe destaca el cas de l’estat espanyol, un dels països on els treballadors es veuen més perjudicats.

Segons les dades publicades aquest dimecres, la caiguda dels salaris reals a l’Estat durant l’any 2022 serà del 4,5%, per sobre de països com Itàlia (-3,1%), el Regne Unit (-2,9%) o Alemanya (-2,6%). De fet, Grècia és l’únic país que presenta pitjor dades que Espanya, amb una disminució del poder de compra del 6,9%.


Ajudes selectives i temporals
Els autors de l’estudi insisteixen que les mesures fiscals per fer front als efectes de curt termini del xoc de l’energia sobre les famílies i empreses vulnerables han de ser selectius i temporals.

Al mateix temps, consideren que cal aplicar una estratègia d’ajustament fiscal a mig termini per començar a reduir de forma gradual el dèficit i el deute públic.

En el seu període de previsions, el dèficit de l’Estat baixarà del 6,9 % del PIB el 2021 al 5 % el 2022 i al 4,2 % el 2023.

El deute també es reduirà però una mica menys que les previsions del govern espanyol i a nivells encara molt superiors al 98,3% del PIB que hi havia el 2019, abans de l’esclat de la crisi de la Covid-19: del 118,6% el 2021 al 115,6% el 2022 i al 113,1% el 2023.

El BarMar s’estima que no s’enllestirà abans del 2030

París

Els comerciants preveuen a Girona un 5% més de vendes

girona
El Celler d’Espolla participarà en la Festa del Vi Novell
espolla

El Celler d’Espolla participarà en la Festa del Vi Novell

Parlem inaugura una botiga a l’Espai Gironès

salt
crisi energètica

L’Eurogrup defensa limitar les ajudes energètiques a les empreses més afectades i els col·lectius més vulnerables

Brussel·les

La CNMC sanciona Parlem amb vora mig milió d’euros

barcelona

Vaga al servei d’atenció domiciliària de Barcelona per reclamar millores laborals i socials

barcelona

Vaga al sector majorista de fruites i verdures que ha bloquejat Mercabarna

barcelona
economia

Les escoles de negocis catalanes consoliden posicions a Europa