ECONOMIA
Nova presidència a la Cambra a Sant Feliu
-
Pere Ayach –esquerra–, que avui pot ser el nou president de la Cambra de Sant Feliu, i Fages i Fàbrega, que aspiren a completar el segon mandat a Palamós i Girona a partir del 3 d’octubre E.A. / QUIM PUIG. -
Pere Ayach –esquerra–, que avui pot ser el nou president de la Cambra de Sant Feliu, i Fages i Fàbrega, que aspiren a completar el segon mandat a Palamós i Girona a partir del 3 d’octubre E.A. / QUIM PUIG. -
Pere Ayach –esquerra–, que avui pot ser el nou president de la Cambra de Sant Feliu, i Fages i Fàbrega, que aspiren a completar el segon mandat a Palamós i Girona a partir del 3 d’octubre E.A. / QUIM PUIG.
La renovació dels òrgans de govern de les tres cambres gironines (les de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós) es tanca aquests dies sense necessitat de processos electorals i, d’entrada, amb l’única gran novetat a la presidència de l’organització guixolenca, on Eduard Bosch, president des del 2019, ha decidit fer un pas al costat per centrar-se en l’activitat empresarial privada. Caldrà un relleu i aquest migdia ja està prevista la constitució del nou ple, on Pere Ayach –fins ara vocal i especialitzat en el sector del transport– té tots els números per assumir el relleu de Bosch, que ha manifestat la seva disposició a continuar com a vicepresident en el nou comitè executiu.
Bosch admet que se li fa feixuc “compaginar el dia a dia entre la presidència i l’activitat privada” de les seves empreses, però vol continuar implicat en un comitè de continuïtat, que defensa que ha “refet ponts” amb institucions i el teixit empresarial, sobretot arran de la covid-19, quan van haver de fer costat a molts negocis i van habilitar el distintiu Punt Blanc. En el nou ple també està confirmada la presència de l’històric president Joan Puig, que ja va articular la transició cap a Bosch el 2019. Ayach, vocal fins ara, ha estat un puntal de la cambra guixolenca al capdavant de les comissions d’infraestructures.
Continuïtat a la resta
Pel que fa a les altres dues cambres, sembla garantida la continuïtat dels presidents a la de Girona, Jaume Fàbrega –que amb el ple ja pràcticament definit, ha manifestat la predisposició a continuar i ja ha iniciat la ronda de contactes amb bona part dels representants– i de Pol Fages a la cambra de Palamós. A diferència de la batalla per decidir qui presidirà les institucions camerals de Barcelona, Terrassa o Manresa, amb la pugna de les llistes impulsades per part de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a la demarcació no hi ha hagut ni tan sols competència entre les dues patronals (FOEG i Pimec) que van acordar repartir-se la representativitat a les tres places.
Renovacions
Així, entre les novetats a la cambra de Sant Feliu, hi ha l’entrada de Joan Mestres, de l’empresa alimentària llagosterenca Globalimar, mentre que la propietària del grup hoteler Aromar, Carme Hospital, continuarà quatre anys més. En el cas de la cambra gironina, preveuen un 30% de renovació entre les cares integrants del futur ple, en espera de tancar els escollits de les 10 empreses amb majors aportacions voluntàries dins del cens. El ple constituent, aquí, s’ha ajornat fins al 3 d’octubre, que va ser la data proposada per la Generalitat, com a òrgan tutelar dels ens, quan va convocar formalment les eleccions, al juliol.
Pel que fa a Palamós, l’actual president, Pol Fages, que va accedir al càrrec el 2019, confirmava ahir que aspirarà al segon mandat i té embastada una candidatura amb els noms de Xantal Noëlle i Carles Arnall com a vicepresidents. Amb la llei actual, que limita l’estada màxima al càrrec a dos mandats –com de fet ja imposava del reglament intern de la cambra palamosina–, Fages aspirarà també el mateix 3 d’octubre a donar continuïtat a un projecte molt centrat en el foment de l’economia blava, al voltant del mar, la nàutica i el turisme sostenible.
En el seu cas, amb els nous representants ja tancats, anuncia ”un 40% de renovacions”, també per jubilacions o absorcions d’empreses, però defensa la vitalitat del teixit empresarial a la demarcació palamosina, amb 1.112 empreses més respecte al teixit existent el 2019, abans de la pandèmia. El pla especial del Port de Palamós i la consecució del punt d’inspecció fronterer (PIF) pendent d’autoritzar per part de l’Estat. És per això, per tot el vessant de navegació, que Fages continuarà comptant amb representants de Ports de la Generalitat o la Capitania Marítima dins de la nòmina de vocals assessors en el nou ple.
Més enllà de la continuïtat relativa de noms i la bona entesa que les tres cambres gironines han encarrilat aquests quatre anys, en clau d’encaix territorial, complementarietats i sinergies, les tres institucions coincideixen a reclamar a la Generalitat que resolgui la nova llei de cambres pendent, per garantir un finançament dels serveis que presten i el reconeixement de les competències.
