Atractius per entrar a la botiga
Els comerciants del centre i els hostalers de Girona treballen per delimitar una APEU, una àrea de dinamització “d’excel·lència”
Més del 50% dels integrants de l’ens i el ple municipal han d’avalar la iniciativa, de cinc anys de durada i amb quota obligatòria
L’Ajuntament dona suport a una “nova estratègia” per reforçar el comerç de proximitat, afirma Geis
L’associació de comerciants Girona Centre Eix Comercial i l’Associació d’Hostaleria de Girona treballen per crear una APEU al centre de la ciutat. Una APEU és una àrea de promoció econòmica urbana en què els integrants paguen una quota obligatòria per millorar la il·luminació, la seguretat, el mobiliari urbà i les campanyes de dinamització i de promoció dels establiments. “Volem que sigui una zona d’excel·lència des del punt de vista econòmic i comercial”, assenyala la presidenta de l’entitat dels comerciants del centre de Girona, Mercè Ramírez de Cartagena.
El 18 de desembre del 2020, la Generalitat va aprovar una llei per desenvolupar les APEU. És una àrea definida i que s’inspira en el model del Business Improvement Districts (Districtes de Millora del Negoci, en anglès), establerts fa més de mig segle en països com ara Alemanya, l’Estat francès i, sobretot, en el món anglosaxó, els Estats Units i el Regne Unit, i el Canadà.
“Inversió en el comerç”
L’APEU entra en servei quan més del 51% dels associats hi voten a favor i quan, a més, hi ha un acord del ple municipal favorable. El director de la consultoria Focalizza, Oriol Cesena, hi veu una diferència respecte a les campanyes més habituals. “En l’APEU, tots els integrants de l’àrea paguen una quota. Cal, però, que es delimiti l’àrea i que hi hagi una proposta de valor. No es pot fer l’APEU per fer-la”, diu. “Més que pagar una quota, s’ha de veure com una inversió en el comerç”, hi afegeix Cesena, director acadèmic del postgrau de gestió d’espais comercials urbans de la Universitat de Girona, del qual s’han fet tres edicions.
Focalizza és una empresa especialitzada en projectes de “posicionament comercial, turístic i econòmic”, segons es pot llegir en el seu web. L’empresa ha elaborat plans sobre la viabilitat d’una APEU per a ajuntaments com ara l’Estartit i Empuriabrava. L’obligatorietat de pagar una quota permet que la nova entitat funcioni de manera professionalitzada i disposi d’un equip de gerència, explica Cesena.
L’associació Girona Centre Eix Comercial, que el mes que ve commemorarà els seus 25 anys, treballa perquè, si es concreta, l’APEU tingui una durada de cinc anys i els integrants –titulars o llogaters de locals en planta baixa– paguin una quota al mes, com ja fan els 200 socis de l’entitat. L’entitat té a punt els estatuts, el pla d’acció i el conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. Gràcies a l’àrea municipal de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, el projecte ha obtingut un ajut de 15.100 euros de la Generalitat per al disseny, un procés participatiu i la implementació d’aquesta àrea.
En el mandat anterior, l’equip de govern, de Junts i ERC, ja va encarregar un estudi per posar en marxa la viabilitat d’aquesta àrea. El juny del 2021, per exemple, un encàrrec a l’empresa Procom va analitzar 822 baixos comercials de 32 carrers del centre de Girona i detallava tres propostes d’hipotètiques APEU.
“Millora” fora de l’àrea definida
A finals de mes, els promotors donaran a conèixer el mapa de l’APEU. És segur que no hi haurà el carrer Nou –hi ha una altra entitat en el sector, l’Associació de Comerciants de la Zona U– i, en canvi, sí que hi serà el carrer Santa Clara. La iniciativa hauria de facilitar l’obertura de negocis, a banda de la feina que fa l’Ajuntament, assenyala Ramírez de Cartagena. “És una acció del comerç de Girona, però que millorarà zones que no són pròpiament de l’APEU [...]. Si és una zona d’excel·lència, tot el voltant es tornarà més excel·lent, perquè al final això és el que vol la gent. I com que hi haurà una associació al darrere que ajudarà...”
La presidenta de l’associació, que va rellevar Josep Maria Noguer fa un any, explica que la mesura no s’ha pensat en detriment d’altres espais comercials de la ciutat. “No és una qüestió de discriminació d’una zona respecte a una altra. Volem ser millors per fer Girona millor i que el comerç sigui millor.”
Ramírez assegura que inicialment pretenen fer una àrea reduïda i que més endavant s’ampliï com “una taca d’oli”. “L’escenari ideal seria que tota la zona de Girona Centre Eix Comercial formés part d’aquesta àrea.” L’APEU podria contribuir que s’obrin locals tancats, destaca. La junta de l’associació creu en el model i un grup de persones hi treballen. Si es concreta, hi haurà una nova entitat, amb junta pròpia i àrea de gerència.
La vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica de Girona, Gemma Geis (Junts), destaca: “L’APEU és una nova estratègia per donar força al comerç de proximitat i ens sembla interessant. L’esforç del sector per avançar tindrà un nou suport i és bo que hi hagi estratègies de cooperació. El que importa és que, un cop iniciat, això no s’aturi.” Geis era diputada al Parlament quan es va aprovar la llei de les APEU, fa tres anys i un mes.
A la Jonquera també hi creuen
A la Jonquera (Alt Empordà) també treballen en aquesta fórmula. A proposta de l’Ajuntament, l’Associació de Comerciants del Barri del Portús, al límit amb l’Estat francès, mou fils per crear l’APEU. Hi ha una norantena de locals en mans d’una trentena de propietaris.
La regidora de Promoció Econòmica i delegada del Portús, Lluïsa Macias (Junts), afirma que l’APEU és una “bona fórmula per ordenar i organitzar” l’activitat d’una àrea, que al barri del Portús seran cinc carrers. Destaca que, segons la llei del 2020, serà el govern l’ens que actuarà si no es paguen les quotes acordades entre els associats. A la Jonquera, la quota més habitual podria vorejar els 200 euros al mes, però el preu –i els vots en les decisions que es prenen en el si de l’APEU– va en funció dels metres quadrats dels locals.
A la Jonquera, hi ha censades gairebé 3.300 persones i al barri del Portús, a 5 quilòmetres del nucli urbà, n’hi viuen una trentena. Molts dels propietaris viuen a l’altre costat de carrer, a la banda francesa, al municipi del Pertús (Vallespir).
L’APEU del polígon de les Preses
Una APEU també es pot constituir en un polígon industrial, cosa que ha passat a les Preses (Garrotxa). Hi ha una vuitantena d’empreses i, el febrer del 2023, un 63% hi van votar a favor. Paguen, de mitjana, 70 euros a l’any. L’1 de març d’aquell any, el ple hi va donar suport. El pla d’acció amb què va néixer l’APEU, que també va impulsar el Cercle Euram Garrotxa, incloïa la seguretat, la millora dels carrers i la senyalització com a eixos d’acció, assenyala Sònia Amor, la secretària gerent d’una entitat que es va constituir el 25 de maig. La junta es reuneix cada dos mesos i Marc Avellana n’és el president. En col·laboració amb l’Ajuntament, l’estructura ha permès instal·lar tres càmeres de seguretat i ara treballa per reduir costos d’energia i constituir una comunitat energètica. “Hi havia empresaris que no es coneixien entre si. Ara s’ha avançat molt en la coordinació i, per exemple, a l’hora de buscar personal de vegades un perfil de currículum que no encaixa en una empresa va bé en una altra”, diu Amor.
A la Selva, l’Associació de Propietaris del Polígon de Riudellots (APRS) va treballar per fer una APEU i hi va haver, fins i tot, el vot a favor del ple del 20 de juny del 2022. Però en la votació del desembre següent el pla no va fructificar: hi van votar el 45% dels implicats, amb un resultat favorable, però calia superar el 51% del cens. Pel gerent de l’APRS, Rubén Hernández, “cal aprofundir en aspectes de la llei i modificar-ne”, incloent-hi un reglament que defineixi aspectes que resolguin “la inseguretat jurídica”.
