Una nova cruïlla per a la nuclear
Les proves d'estrès a les nuclears europees i el canvi de model energètic alemany podrien condicionar el futur d'aquest recurs
La clau de tot és reduir el consum de manera considerable
en el futur
Després de l'accident de la central japonesa de Fukushima, l'energia nuclear torna transitar per una cruïlla que pot ser definitiva per al seu futur, amb la revisió a què la Unió Europea vol sotmetre les centrals del seu territori, i la influència que pugui tenir en l'avenir d'aquesta font energètica la decisió d'Alemanya d'accelerar el desmantellament del seu parc nuclear. Catalunya, que a hores d'ara genera amb reactors nuclears el 43,5% de l'electricitat que consumeix, ha de vigilar per saber si el seu perfil energètic es podria alterar.
L'avaluació que vol fer la UE succintament vol mesurar l'efecte de sismes, inundacions i altres desastres naturals sobre les centrals, però potser hauria calgut filar més prim, com apunta Marcel Coderch, expert en energia i conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat: “Hi ha hagut el debat sobre si calia considerar només el desastre natural, o incloure també accions voluntàries, com ara estavellar un avió, cosa que ha topat amb l'oposició de França i la Gran Bretanya, que han al·legat que aquesta previsió ja no seria competència dels responsables de la central, sinó que correspondria a les forces de seguretat.” També han quedat exclosos supòsits com ara si un Boeing s'estavella en una central, tot i que estudis publicats a Alemanya reflecteixen que la instal·lació no suportaria l'impacte. Altres dubtes tenen a veure amb el fet que es fan servir només històrics documentats per mesurar el risc, obviant la possibilitat d'una catàstrofe que superi el grau de sismes coneguts, com va passar a Fukushima. Per Coderch, ha de ser crucial que es mesuri si una central resulta afectada d'una catàstrofe, “si restarà molts dies aïllada, si seran molts dies de pèrdua d'electricitat”.
Per la seva banda, Lluís Batet, professor de Tecnologia Energètica i cap de la Secció d'Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), creu que les “proves no han d'oferir cap sorpresa, ja que, tot i que són centrals dels anys setanta, hi ha hagut una inversió continuada en seguretat. Una altra cosa és si són tan segures com les plantes d'última generació, en què els reactors tenen un nivell molt més elevat de seguretat”. Tanmateix, Coderch replica: “Les centrals s'han estat renovant, però no ha estat així amb el baix del reactor, sotmès a radiació contínua. No sabem quan s'esquerdarà: uns estudis parlen de 40 anys; d'altres, de 60.”
el tomb alemany.
Aquesta transició cap a un futur no nuclear, és possible? La patronal alemanya parla d'unes pèrdues de 30.000 milions d'euros, i el professor Batet creu que “tècnicament ho és en els terminis que es plantegen, perquè la nuclear només suposa el 20% del mix energètic a Alemanya, però, això sí, aquesta energia s'ha de substituir amb gas i carbó, que s'ha de comprar a un preu cada vegada més car i a mercats exteriors, amb la qual cosa crees un problema de dependència”. També cal incloure-hi el creixement de les emissions de CO2, tot i que en el pla alemany aquest increment s'anul·laria fonamentalment amb eficiència energètica. Traslladar un pla de trànsit cap a les renovables a Catalunya i a l'Estat espanyol “seria més complicat”, com reconeix Coderch, “però és que els models energètics no es canvien en una setmana, sinó en dècades, i el que és inqüestionable, després de Fukushima, és que el futur de la nuclear està molt condicionat en el vessant financer, ja que els nous estàndards de seguretat suposaran un cost econòmic afegit, just quan els costos de les renovables minven”. Lluís Batet alerta que si a l'Estat es vol fer una transició d'aquesta mena, “sortirà car: si es vol substituir nuclear per eòlica, per cada MW nuclear de potència que perds, en necessites dos, un d'eòlic i un altre de gas, i això resulta molt car”. A més, no es pot ser gaire optimista quant a la reducció de consum de l'usuari final en els temps a venir, perquè “vivim en una societat molt tecnificada, només cal pensar com han augmentat els aparells elèctrics, a més dels ordinadors, que tenim a casa. El consum elèctric segueix pujant, de mitjana per damunt del consum energètic global”. El conseller del CADS creu de totes totes que la transició cap a les renovables “s'ha de fer, però no servirà de res si doblem any rere any el consum. És clar, doncs, que la solució ja no és cercar la millor tecnologia, sinó reduir el consum dràsticament”. Un problema, el del consum excessiu, que no podria resoldre l'energia nuclear, segons ell: “La nuclear suposa el 2,8% de l'energia mundial, i si dobléssim aquesta contribució, i arribéssim al miler de reactors, amb un 5,6% no resolem ni el subministrament ni la mitigació del canvi climàtic.” A més, diu, amb tants reactors, “tindríem més sovint accidents com el de Fukushima”.El professor Batet creu que, en aquest escenari en què no minva la intensitat energètica i que cal combatre els gasos d'efecte hivernacle, “l'energia nuclear a Espanya ha de seguir, hauria de subministrar electricitat per cobrir bona part de la demanda base, i gran part de la resta, renovables i gas. L'electricitat d'origen a nuclear pot passar del 20% actual a un 30%”.
Vigilància sobre les nostres centrals
El CADS ha fet un seguit de recomanacions de supervisió del nostre parc nuclear. A banda de demanar que la Generalitat tingui un paper actiu en les tasques de revisió, es demana avaluar exhaustivament la seguretat de les piscines on es guarda el combustible irradiat, per prevenir atacs intencionats i pèrdues de refrigeració, i revisar la subcontractació de personal per a tasques amb perill radioactiu. En el cas concret d'Ascó, es demana una anàlisi acurada del risc de riuades de l'Ebre, atès que els pantans de Riba-roja i Mequinensa potser no tenen prou capacitat de regulació. En aquest sentit, es reclamen no només estudis sobre cabals màxims, sinó mesures d'inundacions històriques i paleoinundacions. Així mateix, caldria veure si hi ha mitjans tècnics i humans per evacuar la població, en el cas d'una urgència, en radis d'almenys 80 quilòmetres.
L'estudi també corrobora la posició del Parlament de Catalunya, contrària a instal·lar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears de tot l'Estat a Catalunya, atès que el Principat ja pateix una concentració excessiva d'activitats nuclears. Finalment es recomana desenvolupar la substitució de les activitats nuclears a les Terres de l'Ebre.
