Etnia augmentarà la producció d'ulleres a la Xina amb un nou soci local
La firma familiar, que concentra a l'exterior el 85% de les seves vendes, espera créixer aquest any un 20% i prepara per al 2012 una col·lecció d'ulleres de sol
Disposa d'una plantilla de 200 persones i preveu facturar aquest any 19 milions d'euros
Etnia Barcelona vol ampliar la seva capacitat productiva i per això ultima un acord amb un soci industrial xinès. La firma d'ulleres ja fabrica al país asiàtic des de fa una dècada a través d'un altre productor del qual controla el 80%. “Aquest cop la nostra participació serà menor perquè estem parlant d'un soci bastant més gran”, explica el director general d'aquesta firma familiar, David Pellicer.
En tot cas, el que l'empresa té clar és que la fórmula ha de ser a través de l'entrada en l'accionariat del soci local, “ja que això et permet estar més a sobre per mantenir els estàndards de qualitat que volem i el temps de producció”, destaca Pellicer. Amb tot, Pellicer es mostra satisfet amb la qualitat de la fabricació xinesa. “Si vas a buscar, les millors fàbriques d'allà no tenen res a envejar en qualitat a les d'Europa, però els costos són encara quatre vegades menors”, explica.
A la Xina, però, només es fa l'acoblament final de les ulleres, ja que tot el material es compra a Itàlia i França i el disseny i el treball inicial de les peces es controla des de les oficines d'Esplugues de Llobregat, justament on abans hi havia la fàbrica d'Etnia.
SEGON INTENT.
La firma ja va fer una primera entrada en el mercat de les ulleres de sol ara fa dos anys, però Pellicer admet: “No vam estar a l'altura en disseny.” Etnia s'ha especialitzat en ulleres de qualitat a preus mitjans –sobre els 100 euros– i amb un disseny atrevit que aposta pels colors vius i la barreja cromàtica. “És la nostra manera de diferenciar-nos i de situar-nos en un mercat on no resulta fàcil trobar productes d'alta qualitat a preus que no siguin exagerats”, explica Pellicer.
Aquest mateix senyal d'identitat que ha traslladat també a la seva gamma d'ulleres per a nens, i que han estat seleccionades per la marca de moda Desigual per a les seves desfilades.
Mantenint aquesta filosofia de col·lecció molt personal, Pellicer descarta qualsevol opció de fabricar per a tercers, tot i que no li han faltat ofertes en aquest sentit. “Sóc la tercera generació de la família i vull mantenir aquest caràcter”, explica.
Tot i que Etnia concentra la producció a la Xina, el seu mercat és molt ampli i va des dels Estats Units d'Amèrica, el Canadà, Austràlia i passant per la majoria dels països europeus. De fet, el 85% de la producció d'Etnia es destina a vendes a l'exterior i concentra la distribució a través d'òptiques. Precisament el bon comportament d'aquests mercats ha animat la companyia a buscar una nova aliança a la Xina per augmentar la producció. I és que enguany Etnia preveu repetir xifres de creixement del 20%, assolint una facturació que voltaria els 19 milions d'euros.
L'oportunitat de vendre a la Xina encara es veu precipitada, tot i que Pellicer afirma que no descarta atacar els mercats asiàtic i del Pròxim Orient a mitjà termini.
Quant al mercat local, Pellicer reconeix que la crisi és especialment forta, però alhora hi veu oportunitats. “Ara la gent està renunciant a comprar articles de luxe, i el que prioritza és un producte de qualitat a un preu raonable, i això ens beneficia”, diu.
Actualment l'empresa disposa d'una plantilla de dues-centes persones repartides entre les oficines de Hong Kong, Miami i Esplugues de Llobregat, on té la seu.
De la fabricació al disseny
Etnia és un bon exemple d'empresa que sap adaptar-se als canvis. Quan David Pellicer es va incorporar al negoci familiar, l'any 1999, va començar a la fàbrica d'Esplugues on l'empresa fundada pel seu avi encara produïa les ulleres. “Al cap d'un any em va tocar sortir a vendre i vaig adonar-me que teníem un producte desfasat”, explica. Calia una major aposta pel disseny i la qualitat, però la vella maquinària de la fàbrica d'Esplugues no permetia aquest replantejament ni l'empresa disposava de diners per modernitzar-la. La solució va ser traslladar la fabricació a la Xina i assumir aquí les feines de més valor.
