Efectes col·laterals d'expropiar
Mentre esperen la indemnització, els afectats han d'assumir la despesa que els generen les obres en els sistemes de reg o de llum
Al tram nord de l'N-II Foment retorna les terres expropiades quan ja hi ha fet obres
El grup de música Manel té una cançó que diu “Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”. És un cant a la paciència, però hi ha casos en què el patiment no cessa ni quan s'arriba a la fita. És el que ha passat amb el tram nord de la carretera N-II al seu pas per les comarques gironines, on, quan tots els impediments semblaven salvats, la cosa s'ha estroncat.
De fet, el projecte per arranjar aquesta carretera en qualsevol dels seus trams genera com a mínim perplexitat per a qualsevol que no estigui avesat a la manera de fer del Ministeri de Foment. Si les obres que han d'enllaçar Tordera, Maçanet, Sils i Caldes de Malavella han estat un exemple d'indecisions, intermitències i de la política de “l'ara sí però no”, el desdoblament del tram que va de Medinyà a Orriols ha aconseguit encara reblar més el clau.
En aquest sector les finques van ser expropiades fa anys i el juliol del 2010 els treballs estaven començats quan l'Estat -que encara no havia abonat la contraprestació- va anunciar que aquell tram havia deixat de ser prioritari i que retornaria les finques als seus legítims propietaris.
CANVI DE TORNES.
ELS AFECTATS TIREN DE CARTERA.
Oriol Benito és pèrit agrònom i gestiona una finca de més de 160.000 metres quadrats a l'Aldea. La finca és de les més afectades pel traçat de la variant i quan Foment va expropiar-los 16.000 metres quadrats per fer les obres va abonar 45.500 euros en concepte d'ocupació i de reparació del danys que feia en la collita dels presseguers i cítrics d'aquell any. Oriol Benito recorda: “A causa de les obres, només modificant el sistema de reg ja ens vam gastar 80.000 euros.”
En molts casos, fins que Foment no paga les indemnitzacions el deute escanya l'activitat econòmica dels afectats, ja que amb menys terra per treballar hi ha menys ingressos i altres conseqüències: “Deixem de cobrar part de les subvencions que rebem per hectàrea cultivada, que en el nostre cas és pels cítrics.”
