Massa cimenteres per a tan poc mercat

El 2007 –l'any de tots els rècords– es van consumir més de 8 milions de tones de ciment a Catalunya. Aquest 2012 la previsió és no passar dels 2 milions. En cinc anys s'ha evaporat el 75% del mercat intern i això vol dir que les sis fàbriques de ciment presents a Catalunya han passat de treballar al límit de la seva capacitat a planificar aturades per ajustar una producció que només al mes d'octubre va recular un 46% respecte del mateix mes del 2011.

En els anys de bonança econòmica les plantes de ciment treballaven al 98% de la capacitat ocupada. Aquest percentatge ha anat descendint ràpidament en els últims anys. Segons dades de Ciment Català -que agrupa els fabricants amb presència a Catalunya- el 2011 va ser del 54% però aquest 2012 encara s'ha reduït a la meitat. I així, es poden continuar mantenint les fàbriques obertes? “No es pot pensar que és rendible mantenir-se amb un 20% d'ocupabilitat, això no es pot aguantar gaire temps”, contesta el director general de Ciments Molins Industrial, Àngel Cercós. La fàbrica de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) de la companyia catalana ha aguantat la crisi sense presentar cap gran ERO però Cercós reconeix que “en els darrers anys la situació s'ha fet insuportable”.

José María Aracama, adjunt a la presidència del Grup Cementos Portland Valderrivas -en què s'integra Uniland, amb dues plantes a Catalunya- afirma que “qualsevol instal·lació que no arribi al 50% de la seva capacitat de producció entre el mercat intern i les exportacions tindrà seriosos problemes per mantenir-se oberta”. A l'estiu passat el grup va presentar un pla estratègic que preveia fer un ajustament pactat amb els sindicats de 250 llocs de treball a les 8 plantes que té a tot l'Estat -prop de 600 si s'afegeixen a les activitats relacionades amb els derivats del ciment- i que en el cas de Catalunya implicava la creació d'una plantilla única per a les fàbriques de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) i Vallcarca (Garraf) que funcionaran alternativament 10 i 2 mesos a l'any.

La multinacional mexicana Cemex també acaba d'anunciar un pla per ajustar la seva capacitat productiva que afectarà especialment la seva presència a Catalunya. Per tant, dels 339 llocs de treball que la companyia ha pactat suprimir, 132 correspondran a la seva planta d'Alcanar (Montsià) i 33 més a la de Sant Feliu del Llobregat (Baix Llobregat) que, a més, deixaran de ser productores i es passaran a centrar en la mòlta de ciment. El 2009 Cemex ja havia tancat la planta de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Finalment, Lafarge, que a Catalunya té una planta a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), també es planteja el futur amb incògnites. El director general de Lafarge Espanya, Isidoro Miranda, admet que “en aquest moment les nostres plantes de ciment a Espanya es troben en una situació compromesa per l'ensorrament de la demanda i la pujada dels costos energètics”.

Amb un mercat intern sota mínims –i ara com ara amb poques expectatives de recuperar-se-, el sector ha fet un esforç per buscar la demanda a altres mercats. L'exportació ja va ser la via d'escapament en crisis anteriors. Així, per exemple, als anys 80, quan el consum intern de ciment també va caure per sota dels dos milions de tones, el sector va compensar-ho amb escreix amb unes vendes a l'exterior superiors als 6 milions de tones. De fet, en aquells anys l'Estat espanyol es va convertir en el primer exportador mundial de ciment.

Si s'observen les dades de Ciment Català es veu que en la crisi postolímpica les exportacions van tornar a créixer, tot i que en menys mesura, i que actualment, tot i haver pujat, no arriben ni molt menys a quotes suficients per compensar l'ensorrament del mercat intern.

La diferència amb la dècada dels anys 80, explica el catedràtic d'enginyeria del terreny de la UPC i col·laborador de Ciment Català, Alejandro Josa, “és que ara hi ha molts més agents exportadors al món, hi ha molta més competència, el preu ha baixat i, per tant, la rendibilitat de les exportacions també és més baixa”. Com admet Aracama, “l'exportació pot ajudar a millorar el temps d'utilització de les instal·lacions però no aporten pràcticament marge”.

A més, en un mercat cada cop més atomitzat pel que fa als països exportadors, l'Estat espanyol ha perdut competitivitat per l'augment dels costos de producció. Segons dades de Ciment Català des del 2008 la factura elèctrica s'ha inflat fins a un 125%, cosa que s'afegeix als costos mediambientals superiors. “El nivell tecnològic de les plantes del país és altíssim però no poden competir en costos d'electricitat i de CO2 amb altres països, sobretot de fora de la UE”, destaca Josa.