La UAB ofereix un curs per aprendre a vendre innovació alimentària
L'adopta d'una universitat nord-americana referència en recerca. Busca l'optimització comercial del treball de laboratori
L'investigador ha de tenir perícia a exposar el profit que es pot treure d'una innovació
No hi ha
més remei que anar per
aquesta via
Tenir bones idees és important, però també és essencial saber-les vendre. Aquest axioma s'exagera en el camp de la innovació alimentària on, segons el catedràtic Buenaventura Guamis, director general del parc de recerca de la UAB, per validar cada nou descobriment “hi ha uns requisits tan exigents com els que hi ha en l'àmbit de la indústria farmacèutica i qualsevol innovació alimentària que pugui tenir efectes beneficiosos per a la salut necessita múltiples proves i verificacions”. La conseqüència són uns costos econòmics que s'hauran de repercutir sobre el preu final i, per tant, les empreses s'ho pensen dues vegades abans d'apostar per incorporar una millora perquè dubten sobre si, a un preu alt, aquell producte tindrà acceptació.
La recuperació de la inversió no resulta senzilla i per a l'investigador és bàsic, doncs, tenir perícia quan exposi el profit que es pot treure de la troballa que ha desenvolupat. Conscient d'això, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha convertit en la primera universitat d'Europa que adopta el programa d'innovació alimentària dissenyat per la University California Davis (UCD), una referència en recerca i que consta com al vuitè millor centre d'ensenyament públic dels Estats Units. El programa és conegut com Food & health entrepreneurship academy (FHEA) i, segons la UAB, “és el programa internacional de referència dirigit a investigadors universitaris en l'alimentació i la salut i que busquen desenvolupar les seves habilitats emprenedores”.
El curs bàsicament se centra a formar els investigadors perquè sàpiguen defensar les troballes que han fet durant les sessions de laboratori. Es busca que, a part de ser excel·lents en el maneig del microscopi i els tubs d'assaig, siguin també òptims venedors de la seva idea quan es tracta de convèncer les companyies perquè apostin per una determinada troballa.
Requesta.
Guamis manifesta que no és estrany en el món de la investigació “arribar a una innovació i desconèixer com fer-ho per treure'n negoci. Els científics sabem parlar amb propietat quan estem en congressos o quan debatem amb col·legues, però la cosa varia quan es tracta de convèncer una empresa de la utilitat que podrà treure d'allò que li presentem”. El catedràtic manifesta que ser hàbil en aquesta faceta és ja una necessitat perquè “no hi ha més remei que anar per aquesta via”. Es refereix als problemes de finançament públic amb què topa la recerca i per això entén que els investigadors han de ser bons també a “buscar la utilitat d'allò en què estan treballant i trobar empreses que estiguin interessades a pagar per aplicar-ho. O, si s'escau, crear empreses pròpies per desenvolupar el negoci”.
Durant el curs, la UAB ha tractat d'encarrilar cap a la via comercial projectes relacionats amb alimentació animal (millora dels pinsos i de la qualitat de vida dels animals perquè redundi en un benefici per la salut humana), amb el desenvolupament de nous productes (antial·lèrgics i aliments eficaços contra intoleràncies alimentàries) i innovacions relacionades amb la indústria alimentària (maquinària per a tractar l'aliment de manera òptima).
Buenaventura Guamis manté que el curs exigeix als participants la signatura d'unes clàusules de confidencialitat perquè molts dels casos portats a exposició estan en fase de desenvolupament i no estan encara protegits amb patents.
Guamis destaca la bona salut que té la investigació i recerca alimentària a Catalaunya (“és lider”, diu) però en denúncia dos problemes. Un és la competència entre centres d'investigació (universitats, IRTA i CSIC), de la qual diu que “afortunadament” s'està atenuant perquè “la crisi és molt dura i ens obliga a treballar conjuntament”.
Més costa canviar l'altra dinàmica perniciosa: “les empreses que tenen trajectòria de molts anys estan acostumades a resoldre els seus problemes internament o, si els hi cal auxili, van als Estats Units, Alemanya o Anglaterra. Han de ser conscients que a Catalunya la investigació relacionada amb l'alimentació i la nutrició és de primera línia”. Dona part de culpa a l'administració: “la pròpia administració desacredita la universitat. Tant la Generalitat com el govern de l'estat no paren de dir que s'ha de millorar la governança de les universitats, que han de ser els professionals i no els professors qui la dirigeixi”. Conclou el catedràtic que “si l'administració malparla de la universitat, les empreses se n'allunyen”.
Reprimenda del conseller
Durant la presentació, fa unes setmanes, del pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària, el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va posar xifres a la solidesa de l'agroalimentari català: “Representa un 3,6% del PIB de l'economia catalana i un 17% del PIB industrial del país.”
No es va oblidar d'assenyalar la importància que té la investigació en aquest camp, però va enviar un encàrrec als qui fan feina al laboratori. Apuntant que cal espavilar-se per obtenir finançament, va revelar que les universitats i centres de recerca del sector agroalimentari tenen una forta dependència dels fons autonòmics i estatals perquè capten els recursos per finançar els seus projectes d'R+D+I en un 75% a partir de fons públics i és molt poc el que obtenen de contractes amb empreses.
