Economia

Es presenta a Morella el projecte «Serrania Celtibèrica»

Aquest projecte vol unir deu demarcacions de cinc comunitats autònomes per lluitar contra la despoblació

El projecte Serrania Celtibèrica es va presentar anit en societat a l'ajuntament de Morella. Aquesta iniciativa pretén sumar esforços per combatre la despoblació que afecta les localitats i, per tant, al territori perifèric de cinc comunitats autònomes (Valenciana, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i la Rioja).

Els impulsors d'aquesta proposta asseguren que no es pot estar d'esquenes a la realitat d'aquests territoris. i manifesten que el Govern central ha d'impulsar la Inversió Territorial Integrada Serrania Celtibèrica per crear ocupació i perquè els joves formats puguen tornar a treballar en aquestes contrades.

Hom pensa que la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana haurien sumar-se a aquest projecte per col·laborar amb altres comunitats, i intentar combatre l'enorme desequilibri costa-interior.

El projecte Serrania Celtibèrica compta amb la participació activa d'universitats i a través d'ell s'exigeixen ajudes tant als governs autonòmics i estatals com a la Unió Europea. Precisament, les característiques d'aquesta zona haurien de ser ateses amb un tracte especial per la UE, ja que pateix una gran despoblació i a més, és territori de muntanya i remot.

Per entendre millor algunes d'aquestes problemàtiques, cal indicar que la Serrania Celtibérica té una extensió de 63.098 quilòmetres quadrats, el doble que Bèlgica per exemple, i un cens de 500.000 persones, el que suposa, escassament, una densitat de població de 7,72 habitants per quilòmetre quadrat.

Aquesta zona muntanyosa discorre per lesdemarcacions de Castelló, València, Terol, Saragossa, La Rioja, Conca, Guadalajara, Sòria, Segòvia i Burgos. Així, comparteix amb la Zona Àrtica dels Països Escandinaus la major despoblació d'Europa. Però la situació ací és més greu, ja que la Serrania Celtibèrica és un territori desestructurat, sense cohesió interna, amb un patrimoni degradat, amb la major taxa d'envelliment de la UE i amb els índexs de natalitat més baixos.

En aquesta zona només trobem quatre municipis amb més de 20.000 habitants i, no obstant això, més del 50% de localitats amb menys de 100 habitants del conjunt de l'Estat, són d'ací.

Morella es va adherir a aquest projecte el passat 22 de gener, sent un dels primers municipis en fer-ho. En aquest temps, l'alcalde de la localitat també ha participat en una de les reunions d'aquest col·lectiu, que va tenir lloc a Cantavieja (Terol).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Rússia

Rússia augmenta un 82% els ingressos per la venda de petroli i gas el 2024

barcelona
unió europa

Brussel·les exigeix a Booking complir amb les restriccions de la llei de mercats digitals

barcelona
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona