Economia

L’esforç per obrir mercat

8 anys fa que Power Instep genera contingut per donar a conèixer el seu producte amb l’objectiu que els clients el comprin

Tenir una bona idea, un bon producte i un bon embalatge no és suficient per triomfar. Calen molts esforços, temps i visió de negoci perquè un producte nou arribi al mercat i, el que és més important, perquè tingui demanda.

Obrir mercat és, doncs, un dels principals reptes a què s’enfronten emprenedors que tenen entre mans una novetat. Tot i les facilitats de guanyar visibilitat que donen les xarxes socials, generar el coneixement al voltant del nou producte requereix molta dedicació i molta dosi de paciència i perseverança. I si no, que l’hi diguin a Vicente Borés, fundador de la companyia Power Instep, que ha desenvolupat unes peces per a l’empenya totalment innovadores que ajuden a millorar la força i la tècnica en la pràctica de diferents esports. Des de l’any 2014 no només han fet realitat el producte, sinó també el model de negoci, i han generat coneixement perquè els potencials usuaris sàpiguen què és i per a què s’utilitza Power Instep. Una tasca gens fàcil.

Borés va rebre la visita del seu oncle, exjugador del Barça Atlètic en els anys setanta, perquè l’ajudés a fer evolucionar una idea de negoci. Borés, que aleshores era el director general de l’editorial RBA, va començar a vincular-se a un projecte que avui li ocupa el seu temps i del qual té el control total.

Aquella bosseta de roba amb metall a dins que havia cosit a casa el seu oncle per posar-la a l’empenya la va portar a un enginyer industrial. Van començar a donar forma a un nou producte i a les seves varietats en pes i colors. Durant més d’un any el van anar definint, identificant proveïdors i fent un prototip que el maratonià Martín Fiz, un triatleta i un trail runner van testar per identificar-ne els beneficis funcionals. Les primeres proves van ser molt positives.

Borés, conscient que calia demostrar encara més els avantatges del seu producte, va acudir al CAR de Sant Cugat, a l’Institut Nacional d’Educació Física de Barcelona i als principals entrenadors de les diferents disciplines esportives per confirmar que fer servir el seu invent millora el rendiment, la força i l’eficiència. El producte va arribar a les botigues, que el van rebre amb els braços oberts, però els clients no el compraven perquè no el coneixien. “Tocava generar coneixement, perquè ni els dependents de les botigues sabien explicar-ne el valor”, diu Borés. En total han acabat elaborant vora una desena d’estudis i han publicat plans d’entrenament per a diferents pràctiques esportives per fer bullir l’olla.

Amb l’arribada de la covid, van tancar les vies de distribució amb què s’havien estrenat, i van optar pel canal en línia. Les vendes, encara minses, tot just s’han començat a consolidar. Borés creu que ara, la seva tasca pedagògica anirà fent la seva cursa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona
Jaume Vilanova
President delegat del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya a Girona

“Amb un gestor administratiu el resultat obtingut serà el més beneficiós possible per al contribuent”

Quines són les grans empreses que atenen les urgències a Catalunya?

barcelona

365 Obrador vol captar altres públics amb noves marques

Barcelona

Datarmony inicia l’expansió internacional a Xile

Barcelona

El debat per internalitzar el servei, en suspens

barcelona
economia

Pacte a Freixenet per l’ERTO que afecta 615 treballadors

barcelona