L’energia: i ara què?

Un dels reptes que tenim a Europa és la gestió de l’energia. Només fa dos o tres anys, tot el que envoltava l’energia no ens preocupava gaire. Sabíem que havíem d’anar evolucionant cap a energies sostenibles i segures i deixant progressivament les fòssils i contaminants. I de fet, la Unió Europea ja marcava objectius relacionats amb la sostenibilitat del planeta. Cada estat, però, ha gestionat l’energia com li ha convingut en funció dels seus interessos. I per això ens hem trobat que Alemanya comprava gas i petroli a Rússia i l’Estat espanyol es proveïa del gas d’Algèria, posem per cas. I de cop, dos fets han vingut a alterar l’equilibri que teníem. La covid primer i la guerra d’Ucraïna, després, han modificat per complet la gestió de l’energia, especialment a Europa. La decisió de la UE de donar suport a Ucraïna i de posar sancions econòmiques a Rússia comporta també deixar de dependre de Rússia pel que fa a les energies fòssils. Tot plegat ha generat un terratrèmol econòmic i geopolític, i ha obligat a obrir contractes amb nous productors, fet que ha generat alteracions de preus i incerteses. Veurem com va evolucionant tot, però la decisió presa ja ha canviat per sempre el marc que teníem i ara s’orienta a no dependre només d’un proveïdor. Per altra part, la UE, en el marc del Pacte Verd, està impulsant energies netes que ajudin a garantir les necessitats, per arribar al 2050 essent climàticament neutra. Això requerirà descarbonitzar el sector de l’energia, que representa el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per aconseguir-ho la UE ha aprovat el pla REPowerEU, que ha de posar fi a la dependència de les importacions de combustibles fòssils russos i també exigeix estalviar energia, produir-ne de neta i diversificar-ne el subministrament. Aquest pla està dotat de mesures financeres i jurídiques i també amb inversions complementàries d’uns 210.000 milions d’euros fins al 2027, per aconseguir la independència energètica de Rússia, que ara ens costa prop de 100.000 milions d’euros l’any. S’han establert mesures a curt termini, com ara compres conjuntes de gas, desplegament ràpid de projectes d’energia solar i eòlica i aprovació de projectes d’hidrogen a escala de la UE, entre d’altres. I també accions a mitjà termini que haurien d’estar completades el 2027, com ara nous plans estatals amb càrrec al Fons de Recuperació i Resiliència per finançar inversions per valor de 300.000 milions d’euros; a més establir estímuls a la descarbonització industrial i d’altres. Per altra banda, la UE, amb socis com la Xina, el Japó, l’Índia, Corea del Sud, la Federació Russa i els EUA, està desenvolupant la possibilitat d’obtenir energia per fusió, amb l’esperança de disposar en el futur d’una energia abundant, segura i sostenible. Així les coses, la realitat ha portat que hi hagi una gestió centralitzada de l’energia a la UE, que s’acceleri la cerca d’energia neta, que s’acabi la dependència de Rússia i també que diferents sectors socials demanin que l’energia sigui un dret. Veurem com es va gestionant el futur de l’energia i també el paper que hi tindran els sectors privat i públic i la societat en general.