Més enllà de l'anècdota
Futbol. Girona. L'estrena en la copa amb només un mes de competició i les bones sensacions que se n'endú Rubi obren a Pere Pons la porta de la continuïtat al primer equip
Més habitual en altres clubs, veure jugadors sortits del planter en el primer equip del Girona s'ha acostat a la utopia els últims anys. Des que el club és a segona A, i tot i tenir les categories més altes en la base, la majoria de casos han estat poca cosa més que una anècdota. Jugadors com ara Marc Serramitja –va arribar a debutar a segona A–, Canal, Masó o Vallho van completar l'etapa de formació al Girona, però en van haver de sortir per fer-se un lloc en el futbol, de moment a segona B. Ara, amb Juncà instal·lat de ple en el primer equip –però encara amb fitxa del filial–, qui treu el cap és Pere Pons, que va viure un debut inoblidable a El Molinón.
A diferència de Juncà, Pere Pons ha mamat el Girona des de petit. Nascut a Sant Martí Vell fa dinou anys, va jugar a Celrà de benjamí, però quan era aleví ja se'n va anar cap al Girona. Migcampista molt treballador, és un dels jugadors que s'entrenen amb el primer equip des de l'estiu, un cop tancada l'etapa de juvenil. A Rubi li va agradar la seva progressió durant la pretemporada, i, arran de la baixa d'Eloi Amagat, afegida al fet que Kitoko acabava de superar una lesió, va decidir donar-li protagonisme i fer-lo sentir com un més. El de Sant Martí Vell va estrenar convocatòria contra l'Hèrcules i, al cap de quatre dies, va ser protagonista de l'Sporting-Girona. Amb una alegria i una il·lusió impossibles de dissimular. Valent i sense por amb pilota i sense durant la mitja hora en què va ser al camp, Pere Pons va oferir un bon nivell i es va guanyar els elogis dels companys i sobretot del tècnic. Rubi, que és al cap i a la fi qui té la clau de la continuïtat del jugador al primer equip, se'n va endur molt bones sensacions. Tot just fa un mes que va començar la competició –res a veure amb debuts testimonials anteriors com els de Serramitja i Masó– i Pere Pons té molt de camp per córrer.
El migcampista gironí és el vuitè jugador menor de vint anys que debuta amb el Girona des de l'ascens a segona A. D'aquests vuit, però, n'hi ha tres –Hiroshi, Sarmiento i Keko– fitxats directament per al primer equip.
Muñoz el va veure “valent, decidit i molt tranquil”
Quan Pere Pons va entrar al camp amb el dorsal 29 a l'esquena, es van sentir alguns aplaudiments a la graderia d'El Molinón. Venien d'una zona on hi havia Miquel Àngel Muñoz, que va veure el partit al costat de Rafa Ponzo. “Són els aplaudiments amb més cor que he fet els últims anys. Ho vaig viure amb un punt d'emoció”, explicava ahir Muñoz, tècnic del migcampista la temporada passada en el juvenil de divisió d'honor i també aquest curs, si és que el jugador torna al filial, el seu lloc d'entrada. “Afortunadament, l'he pogut veure molt poc al filial, i que duri. Però les coses han d'anar pas a pas, i és Rubi qui mana”, exposava Muñoz, convençut que del Girona juvenil que tan bon paper va fer el curs passat en poden sortir uns quants jugadors aptes per al futbol professional. L'entrenador del filial va veure dimecres a El Molinón “el Pere Pons de sempre”. “Sense cap por, valent, decidit i molt tranquil, i això que era en un escenari únic”, va dir.
