La sòcia número 205

En un sopar d'amics, l'Esther defensà que en el gens de tots els badalonins hi ha una petita partícula que els relaciona amb el bàsquet. Deu ser veritat, doncs l'esport de la cistella és el referent ciutadà, quasi des de la seva implantació en terres catalanes. Després, les particularitats dels colors propis i les rivalitats històriques, però amb un grup destacat, aquell que xopa en molts badalonins el gust de sentir-se verd-i-negres. Esther és la sòcia 205 i en el seu ADN hi ha la Penya.

El Club Joventut té més de vuitanta anys de història, un temps suficient per omplir més d'una vitrina de trofeus i per crear-se un prestigi contrastat. Als inicis, el seu nom s'entortolligà amb els equips de la Unió Gimnàstica, el Círcol i el Sant Josep i la deessa fortuna jugà al seu favor quan la professionalització de l'esport i algunes bones ajudes feren la garbellada. De les dures batalles fratricides, la Penya en sortí guanyadora, però des d'aleshores el Joventut és el que és i està situat al centre de l'esport ciutadà, quan no deixa indiferent ni els molts aficionats ni els molts detractors que viuen una confrontació que sobrepassa la frontera esportiva. Quan l'esport entra en el món de l'espectacle necessita ser competitiu i donar una imatge engrescadora; això val diners, molts diners, i si vols ser-hi has d'entrar a la roda. La Penya ha jugat fort i ha necessitat diners, molts més dels que podia obtenir dels socis, els patrocinadors i les subvencions ordinàries. Periòdicament, l'Ajuntament ha intervingut en l'ajut indirecte del club, sobretot facilitant algunes modificacions urbanístiques, operacions que han enfrontat amb duresa els pros i els contres. Segur que tots tenen les seves raons, però sempre és el nom de la Penya el que en surt escaldat.

És veritat que el Joventut de Badalona és un excel·lent ambaixador de la ciutat per terres europees i que això té un preu. Com també és veritat que l'Ajuntament subvenciona moltes entitats socials, culturals i esportives, moltes de les quals d'estructura privada i que no aporten tant benefici crematístic a Badalona. Encara avui, la Penya està sotmesa a concurs de creditors i el seu futur és incert. I el moment és prou complex per pensar que l'administració pública pot desviar una bona piconada per ajudar al manteniment d'una entitat d'elit. Amb tot, hi ha lectures ben diverses per saber què cal fer i no crear discòrdia entre la ciutadania. La meva amiga, sòcia 205, creu que l'Ajuntament ha de considerar el club en l'elaboració dels pressupostos, mentre tinc altres amics que pensen que no. Tot és complicat, però el que cal, sigui quin sigui el futur, és que es faci amb joc net i una total transparència.