DE TOT I RES

10

No hi ha cap codi escrit que ho determini, però els que s'utilitzen habitualment en el futbol li han donat sempre una dimensió especial. Lluir el número 10 concedeix una autoritat. Vesteix el jugador d'una jerarquia dins el terreny de joc. I al vestidor. Comporta un reconeixement i alhora marca una exigència. Es dóna per fet que no és un número qualsevol. Té una càrrega especial i aporta tot un llenguatge futbolístic fàcilment interpretable. Va més enllà d'una posició o d'una ubicació. Té un valor afegit. Maradona ha decidit un hereu per al seu 10: Messi. És un missatge que va més enllà i que té voluntat de satisfer i reconèixer, a més, el paper que l'entrenador atorga al jugador. És un número que han defensat grans estrelles del futbol mundial. Actualment, amb el ball de números a les samarretes dels futbolistes, potser per a més d'un ha perdut contundència aquest número, però sempre mantindrà un valor i un esperit innegable. El 10 no perd força. I també és veritat que, com qualsevol modelet de vestir, no tothom el sap lluir igual. Estarem d'acord que el número no fa la cosa i en el decurs de la història futbolística això ha canviat molt. Del futbol sense canvis durant els 90 minuts a l'assignació de dorsals a començament de temporada. Fins als 5 primers, per a la defensa. El 6, el 8 i el 10, per als jugadors del mig del camp; i el 7, el 9 i l'11, per als davanters. D'aquest repartiment clàssic identifiquem els extrems i els interiors, encara que algú pot dir que en queda ben poca cosa. Aquí el 5 sovint era per al central i, en canvi, a l'Argentina el destinen a un migcampista. El 9, amb excepcions, és per al davanter centre. En alguna copa del món, jugadors de camp hi han participat amb l'1 a l'esquena, però el més habitual és adjudicar-lo als porters. Difícilment el 13 el tria algun jugador de camp i es deixa per al segon porter. Al Barça, per exemple, es va instal·lar un llenguatge, una cultura diferent sobre els números que Cruyff, en el seu moment, va associar a les posicions damunt el terreny de joc i la funció a complir dels jugadors. De l'1 a 11, cada jugador amb un número a l'esquena, tenia una feina a fer i un espai per ocupar. Els del filial havien de fer el mateix. Al Barça i a l'Ajax optar pel 14 també té una significació reconeguda i valorada. És el número de Cruyff.

Ara els números són dels jugadors i del màrqueting. Abans eren de l'equip. El 10 sembla que manté la jerarquia i en alguns indrets, per raons de tradició, s'hi dóna una significació especial. El 10, però, no deixa de ser un número. Cal que sumi. L'equip ho agraeix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.