Opinió

la crònica

Adif i les obres

Els gironins ens hem hagut d’acostumar a fer la volta als espais de comunicació a peu entre el nucli central de l’eixample –plaça Poeta Marquina, carrer de Barcelona, plaça Marquès de Camps, carrer Santa Eugènia– i el grup Sant Narcís. La barrera física que anys enrere constituïa la via elevada del tren va desaparèixer, però no s’ha sabut aprofitar per connectar prou bé aquestes dues àrees. Posteriorment, s’ha esdevingut la construcció subterrània del tren d’alta velocitat, que ha suposat l’esbudellament de tot l’espai que varen deixar els carrilets de Sant Feliu i d’Olot en desaparèixer. La planificació urbana dels darrers cinquanta anys allà només ha anat tapant forats, urbanitzant les zones desèrtiques, però amb escassa visió de futur.

Proposar que les línies ferroviàries passessin de manera subterrània era una bona idea, molt més si s’hagués aconseguit que el tren convencional també ho fos, i continués així fins a Campdorà. Aquesta hauria estat la gran transformació de Girona en alliberar-se totalment de vies en superfície i poder-ho destinar tot a aprofitament urbà. Què devien pensar els qui ho projectaren amb un gran optimisme, enfront de l’escàs entusiasme del govern de Madrid?

Però ara les obres de la plataforma sorgida per tapar el soterrament viari ja estan en una fase molt avançada. Els veïns s’han queixat repetidament dels incompliments d’Adif, i han fet bé, perquè aquestes estructures de competència estatal només es mouen amb la protesta ciutadana. Girona guanya una àrea extraordinària, més enllà d’on arriba la vista, des del carrer Santa Eugènia fins passat el passeig d’Olot. Es troba a faltar l’impossible arbrat que sol acompanyar tota zona pública, però malauradament deu ser un tribut necessari per l’obra interior. El més desconcertant és que no es visualitza un aprofitament futur d’aquest espai. De vials per a bicicletes, això sí, no en falten, i de camins a peu, tampoc. Però no es projecta cap estructura que pugui servir per a trobades, concerts a l’aire lliure, zones d’esplai, esdeveniments ciutadans i, si ho voleu, alguns establiments, com cafeteries, que amoroseixin aquell gran buit que constituirà aquest parc Central. En un punt hi ha una plataforma amb una certa elevació que seria ideal per a actes multitudinaris. No n’hi ha prou de fer-hi camins i caminets; cal aprofitar aquests espais per potenciar una ciutat que avui està força adormida, i que la manca de potència del comerç tradicional –traslladat a les grans àrees de la perifèria– així com l’escassa voluntat d’aixecar la cultura popular, amenaça amb un futur amorf i vulgar.

El soterrament del tren s’ha tapat, però no se sap què s’hi pot fer al damunt. La ferida queda oberta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.