Els algerians no se’n refien. Després de tants anys de tenir un president perpetuat en el poder, estan convençuts que, malgrat la seva dimissió, el règim pot esquivar qualsevol intent d’obertura política real. El veritable poder és al carrer. I així ho entén la població, que ja ha decidit que tot i haver aconseguit la caiguda de Bouteflika continuarà les protestes per reclamar un canvi profund del sistema que està vigent des de la guerra de la independència (1954-1962) i aconseguir una democràcia completa. La incertesa sobre els factors que van forçar la dimissió del president en un país tan tancat i amb tants grups de poder pot portar que passi allò que succeeix tan sovint: fer veure que tot canvia per no canviar res.