Mai ve de gust escriure obituaris. Sol ser una feina contra rellotge en què has de condensar tota una vida en poc espai. Si, a més, al finat l’has conegut i el respectes, fins i tot l’admires, encara és més complicat perquè cal equilibrar l’homenatge personal amb la informació més freda. Isabel-Clara Simó va tenir una vida ben plena de fets destacables. Autora formada i informada, enèrgica i treballadora, amb una claredat mental que li permetia –els anys que ho va fer– escriure un article diari, sempre amb suc i sentit, cosa ben complicada. Una claredat que l’ha acompanyat fins al final, titil·lant com la flama d’una espelma, fent encara més cruel –per conscient– el trànsit final. La seva llum intel·lectual, però, es mantindrà encesa.