Arquitectura hostil: “Disseny d’espais públics per evitar-ne una utilització inadequada.” Bancs individuals, amb formes incòmodes i reposabraços al mig; punxes i pedres de punta aguda en entrades i altres opcions tergiversades per evitar que les persones sense llar s’hi posin. Què entenem per utilització inadequada d’un espai? És inadequat que qui no té res més que l’espai públic per refugiar-se utilitzi un banc per descansar? És inadequat? Transformar els carrers en llocs incòmodes no posa fi al sensellarisme, sols el trasllada, fent invisible aquest problema en determinades zones. Però invisibilitzar el problema mai l’ha fet desaparèixer.

En resum, per què normalitzem un paisatge urbà amb persones en situació de sensellarisme com a mobiliari i amb arquitectura hostil com a escenari?