La Covid ha estat un element més que ha posat a prova novament l’estat de benestar; és a dir, la implantació de polítiques amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat. Però, cap a on va l’estat del benestar? Cal que hi reflexionem per dur-ne a terme una revisió profunda, sistèmica. Fins ara s’ha optat per la cultura del subsidi, menyspreant la implantació d’una renda bàsica universal i unes polítiques pensades no per enquistar la pobresa, com ara, sinó per donar i oferir oportunitats. Més treball de carrer i línies d’ajudes per canalitzar projectes i cerca de treball, sense desatendre la diversitat. Per això calen recursos, és clar, però també creure-s’ho.