Opinió

LA CRÒNICA

Pedrers de Pedret

“Guillem de Bofill II és qui va tenir un paper decisiu en la resolució de la nau única de la catedral, un cop el bisbe Dalmau de Mur va escoltar els principals mestres d’obres del país, convocats a Girona l’any 1416. I la seva declaració oral el dia 8 de març de 1417 avalava sense cap dubte i amb arguments sòlids de caire econòmic, estètic, i funcional, la viabilitat de la nau única a l’hora d’adossar a la capçalera construïda el cos de l’edifici que havia de substituir la nau romànica.”

Aprovat el projecte, centenars de pedrers de Pedret començaren la feina de proveir d’ingents quantitats de pedra treballada per tal d’aixecar la nau única.

Girona té el privilegi de comptar amb investigadors com són Eduard Canal, Pere Freixas, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera, entregats a descobrir pas a pas l’evolució de la ciutat des dels orígens. Han publicat ni més ni menys que tretze volums (!) que engrunen la nostra història ciutadana, amb recerca de documents que serveixen per descabdellar-la amb la passió i el coneixement de ser ciutadans gironins, abans de qualsevol altre qualificatiu.

Ara és el torn d’El barri de Pedret. Dels orígens al final de l’edat mitjana. Un barri –diguem-ho clar– que no ha tingut gaire sort, com es pot veure per l’estat d’oblit en què es troba. Ja en farem prou que Josep Pla en la seva primera visita a Girona proclamés que havia tingut “el primer gran xoc” de la seva vida per “la impressionant monumentalitat” que contemplava. El seu passat d’artífex de la pedra de les grans construccions gironines no es fa palès en aquella tirallonga de cases –algunes abandonades fa dècades– que avui hi ha al barri. Cap referència, ínfims records de la seva transcendència en la construcció d’una ciutat que exigia molta pedra: només per fer el mur de contenció a la dreta de l’Onyar s’empraren milers de tones de pedra! La primera pedrera està documentada l’any 1257, però aviat es feren produccions seriades per a tot Catalunya amb el Rosselló i el Vallespir. S’aixecaren els convents de Sant Francesc, de la Mercè, de Santa Clara, de Sant Domènec... i es culminà la nau de la catedral. Milers de manobres i pedrers treballaren molt fort i en condicions mínimes de vida per formar els carreus i transportar-los!

La lectura d’aquest llibre és apassionant, particularment per als que som de Girona. Exigeix un temps pausat, i –si cal– fer-se acompanyar d’un diccionari enciclopèdic.

Impressiona el munt d’hores emprades per aquests autors, regirant documents antics, procurant desxifrar-los i encertant la coherència necessària del fil conductor del nostre passat remot, basant-se en realitats documentades. Constitueix un patrimoni immaterial d’una riquesa extraordinària que mereix el més profund reconeixement!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.