Exercir el dret a decidir

Segons l’art. 1.1 de la Constitució “Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. Això significa que la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític són previs i anteriors a la mateixa Constitució, que en va sorgir. Després, l’art 1.2 ens diu que la sobirania resideix en el poble espanyol. I l’art. 2 amb la “indissoluble unitat de la nació” ens hi tanca amb pany i clau. Una cosa és ben clara jurídicament: que el dret a decidir és anterior a la Constitució, que no es pot negar a ningú. Referèndum pactat? Tant de bo! Però, se’n recorden del que va passar amb l’Estatut actual, votat al Congrés a Madrid i referendat pels catalans en referèndum legal i acordat? Els 12 magistrats del TC el varen liquidar moguts pel PP. El pacte constitucional del 78 està trencat i la Constitució ja no existeix ni pel PP, el PSOE i C,s perquè ells mateixos l’han trencada, i només serveix de cuirassa legal per ofegar Catalunya, el seu enemic interior. Pels catalans, doncs, des de la sentència del TC, la Constitució ja no ens serveix, per tant cal exercir el dret a decidir anterior previ a qualsevol altra consideració política davant d’una Espanya enquistada en el seu immobilisme tradicional. Vet aquí la raó del procés català.