Adeu a Caixa Girona

Als set anys de la seva interessada absorció, quedaren deu caixes: vuit es convertiren en bancs i les de Pollença i Ontinyent ajuden l’economia i l’obra social de la seva zona.

Fa poc temps ens han deixat tres exdirigents de Caixa Girona. Eren persones honestes, honrades i molt estimades pels altres. Competents i eficaces, es van guanyar la confiança de molts; però eren estrictes, per exemple: si alguna persona robava, li feien retornar els diners i l’acomiadaven. En aquell temps no teníem un departament de recursos humans, perquè a Caixa Provincial de Girona hi havia persones molt humanes amb recursos: capacitades per saber escoltar i recolzades amb un tracte amable, on l’empleat aconsellava i el client en sortia satisfet. El Sr. Vinyals era el vigilant, perquè les coses es fessin de manera legal. El Sr. Vergés aconseguí per als impositors una rendibilitat per llibreta no superada per cap dels seus successors. L’advocat Sr. Bonmatí portà a la praxi el fet de no deixar-se subornar: ni per les editorials –quan les caixes regalaven llibres– que li van oferir un xec en blanc, dient que hi posés la quantitat que volgués, i les va fer fora del seu despatx; una resposta semblant obtingueren promotors i constructors quan li oferiren pisos a la costa... Tothom té la seva escala de valors. El president Suárez no volia que es restablís la Generalitat de Catalunya i el president Tarradellas li respongué: “Doncs així per què em fèieu venir?” Escoltant i enraonant es van entendre. El poder de la raó va reeixir! El president Tarradellas volia fusionar les caixes de la Diputació de Barcelona, Tarragona i Girona per crear una nova caixa de la Generalitat, però els interessos creats no ho permeteren. Ara la força del poder les regalà a bancs.