La política com a mitjà de promoció

Sempre he pensat, i ho segueixo pensant, que darrere d’una ideologia hi ha d’haver una preparació. No entendré mai que hom tingui la gosadia d’acceptar ocupar un càrrec públic pel simple fet de tenir un carnet de militant, perquè per poder desenvolupar tasques de responsabilitat amb eficàcia cal tenir una formació, la bona voluntat –si és que n’hi ha– no és suficient; però és que, a més, cal tenir una qualitat imprescindible: l’honestedat.

El medi polític, a través dels diferents ecosistemes, possibilita que personatges sense cap mena de qualificació arribin a ocupar càrrecs pels quals, evidentment, no estan preparats. Només cal accedir a les seves biografies per constatar l’existència d’aquests espècimens. En la majoria de casos, la carrera comença en l’àmbit municipal i s’acaba amb una jubilació de privilegi, amb algun càrrec honorífic o en algun consell d’administració d’una empresa privada a la qual s’aporta –és un dir– l’experiència acumulada després de servir –també és un dir– la societat des del sector públic.

De casos que il·lustren aquestes afirmacions n’hi ha molts, només cal consultar les hemeroteques; n’esmentaré dos de molt significatius: José Montilla, que sembla que no en va tenir prou amb ser president de la Generalitat i va acceptar ser senador, i enguany, Celestino Corbacho, que està per veure quina serà la seva destinació. Ah, per cert, tots dos afirmen ser socialistes. “Com en el cas del cristianisme, la pitjor propaganda del socialisme són els seus partidaris” (George Orwell, 1903-1950).