Ens n’hem de sortir

I ens en sortirem. Estem a un dia de la Diada i qualsevol que ho conegui una mica de prop sap les hores i hores que milers de persones voluntàries estan invertint, com cada any, perquè la que serà, una vegada més i malgrat els bastons a les rodes de propis i estranys, la manifestació més gran a tot Europa (com a mínim) sigui una vegada més un èxit, i no tan sols de participació, que això ja és segur, sinó que també ho serà en l’aspecte de civisme, educació, convivència i correcció (sí, ja sé que alguns diuen que de tot això en lluïm massa i potser una mica més de mala gaita no ens aniria malament). Tot això no es fa tot sol, són tots aquests milers de persones que fa setmanes que van amunt i avall (amb els seus vehicles); que ajuden a inscriure gent que no sap com fer-ho; que s’ofereixen i es formen per fer de voluntaris del servei d’ordre; que organitzen i noliegen autocars; que venen samarretes per així ajudar a finançar-ho tot; i sempre amb el segell del voluntariat més absolut. Aquesta és la nostra força, i també és un dels aspectes que més molesten els enemics del nostre país, perquè per més bajanades que diguin de cara a les seves galeries saben molt bé que és així. I que consti que no parlo dels milers d’actes que es fan contínuament per tot el país, ni del suport als presos i exiliats polítics, ni de les recaptacions per a les caixes de solidaritat, ni de les mogudes de tota mena; no, no parlo de tot això –que també–, parlo de la manifestació de la Diada propera. És per això que dic que ens en sortirem. Tot l’esforç desinteressat de tanta gent no pot ser que sigui en va. Dimecres, pel nostre país i també per tota aquesta gent que ho fa possible, tots cap a Barcelona!