En record de Joan Antoni Solans

Acabo de saber (03/09/19) la notícia de la mort en accident fortuït de trànsit de l’amic i antic director general d’Urbanisme en el període clau per al país de 1980-1997, a més a més d’altres càrrecs, Creu de Sant Jordi 2003, i finalment president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Vam ser companys a l’Escola d’Arquitectura, vam ser en aquella època dels pocs interessats en urbanisme, enfront de l’hegemònica arquitectura, vam tenir bons professors que ens van entusiasmar amb els estudis, entre els quals va destacar Ribes Piera. En aquells anys de l’Escola, vam compartir aquells ideals de progrés que tant ens van animar a treballar per un país millor. Solans ho va aconseguir en un període en què gairebé no existia criteri urbanístic general que ordenés el gran desgavell edificador que hi havia a l’inici de la democràcia. Molt sovint es va enfrontar a poderosos interessos immobiliaris i a importants grups polítics, va lluitar, i sempre va tenir el suport del president Pujol. Va lluitar per un urbanisme al servei del país, i va aconseguir implantar disciplina i criteris urbanístics bàsics, que encara avui són vàlids. Solans, d’arrels lleidatanes, va fer una bona i sostinguda feina durant els anys decisius de la configuració del país, ha deixat un bon llegat, que l’hem de continuar, del qual el més important és el compromís i la lluita per un país millor, ell ho va fer. El recordarem.