José Luis Cuerda

Me’n recordo molt bé, encara que no sabia ben bé què anava a veure, però quan vaig començar a veure la pel·lícula Tiempo después creia que havia entrat en un conte surrealista molt ben explicat. Aquella absurditat, però, va perdre l’encant en sortir al carrer de la ciutat on era aquell Nadal de fa dos anys.

Així és el cinema del recentment desaparegut director José Luis Cuerda. Et mostrava la realitat amb una tendresa especial que fins i tot allò absurd ho acabaves entenent. Serà recordat sobretot per La lengua de las mariposas, una altra pel·lícula seva, tot i que a mi també em va sorprendre molt Los girasoles ciegos.