L’excés d’aliments

Hi ha una cosa que no entenc. Fa uns dies em varen passar un vídeo d’un ramader que no va poder encabir una quantitat molt grossa de llet i la va haver de llençar. Això em va fer molt de mal. La setmana passada va sortir a les noticies una mare de l’Àfrica (no sé d’on) que patia pels dos fills petits que es morien de gana. Això encara em va fer més mal. En què quedem? Un no pot encabir la llet i l’altre es mor de gana! I ara amb la Covid-19 queda molta cosa sense vendre i sobra menjar. No trobeu que aquest sector (l’alimentació) hauria de tenir el recurs si té un excés d’alguna cosa de donar-ho o vendre-ho a un preu simbòlic a un població que no en té. Què fa l’ Oxfam? Perquè ells sí que estan grassos! És a dir, mentre nosaltres llencem menjar, altres es moren de gana. Molt maco això! El que falta és voluntat per arreglar les coses perquè els organismes ja hi són. Però la gent quan es a dalt dorm a la palla. Quin fàstic!