“La bandera catalana”

Cal recordar una vegada més els fets del Palau de la Música produïts el 19 de maig del 1960 –centenari del naixement de Joan Maragall– en què s’hi prohibí cantar El cant de la senyera, el bell i vibrant himne expressament dedicat als cantaires de l’Orfeó –que musicà Lluís Millet amb lletra de Joan Maragall– i en què la policia repartí garrotades a dojo als que érem al galliner pel fet que hi cantàvem l’himne dels cantaires de l’Orfeó Català, possiblement prohibit perquè deurien creure que era l’himne de Catalunya, desconeixent –la ignorància és enciclopèdica– que Els segadors és l’himne oficial de la nostra nació. Tot i que l’any 2010 en Quim Monzó va escriure uns magnífics articles a La Vanguardia denunciant-ho, com també ho va fer l’enyorat Josep Maria Espinàs a l’Avui –va propagar-se ràpidament l’ús indegut del mot “senyera” pel de “bandera”. És de doldre que –tot i que Franco ja sigui ben mort i enterrat– molt probablement –tot i la democràcia recuperada– verificarem novament la repetició d’aquest abracadabrant error el proper Onze de Setembre. Lamentablement, és de doldre que avui dia encara hi hagin periodistes i polítics –molts dels quals es qualifiquen d’independentistes, ai!– que sembla que hagin oblidat l’existència de la bandera catalana suplint-la alegrement per la senyera, que és l’ensenya pròpia dels orfeons...