Misticisme català

Enmig d’una part de joves inquiets, cercadors de transcendència, hi ha els qui s’interessen per espiritualitats i misticismes forans: és ben suggestiu aquest fenomen, que posa en relleu la universalitat i semblança de les religions, sobretot quan aquestes no s’aturen en les formes, normes i ritus exteriors, sinó que van al fons d’allò que les uneix, sovint les experiències místiques. I tant al budisme com a l’hinduisme, com al judaisme, com al mon mahometà, han sorgit poetes místics que canten bellament l’amor humà i al qui el supera, com també al de la natura. Tanmateix, és bo que, en aquestes línies, mirem de fer ressaltar que també als Països Catalans tenim poetes místics cristians de gran categoria, que no resulten menors als d’altres països i tradicions religioses. Podem evocar, per exemple, Ramon Llull (1232-1316) i el seu famós cant místic Llibre d’Amic e Amat, i Jacint Verdaguer (1232-1315) i el seu poemari, no prou conegut (tot i que va ser editat tot seguit de L’Atlàntida), Idil·lis i cants místics. És ben bona cosa interessar-se pels místics d’altres tradicions religioses i geogràfiques, però val la pena que no oblidem els nostres.