Geometria variable de l’amnistia

Epictet ens diu sobre el manual de vida que “qui necessita consciència de si mateix és el que ignora qui és, en quin món està, amb quins companys, o no compren la demostració de què és verdader i què és fals”. Aquesta premissa és aplicable al Pdt. Junqueras, que fa molts dies ha entrat de nou en una espiral de mobilització política fins a arribar a les portes del Congrés de Madrid i convocar una roda de periodistes per declarar que ell ja té concertada l’amnistia i que ara toca negociar l’autodeterminació i el traspàs de Rodalies, en un acte d’hipèrbole mental i de demostrar públicament qui és el millor gestor de la investidura de Sánchez, i que tampoc no deixi la taula de diàleg aixecant les alarmes de Yolanda Díaz, Salvador Illa i Miquel Iceta dient-li que l’amnistia ni tan sols s’ha iniciat cap negociació, quan tothom coneix que els actors estipulats són Sánchez i Puigdemont.

Davant dels somnis d’encanteri de Junqueras la resposta del Pdt. Puigdemont és la mateixa, eclèctica discreta per sobre dels seus cants de sirena, que fa dies no han deixat de fer els republicans i les seves portaveus de fer declaracions sobre l’amnistia i l’anecdòtica de Marta Rovira contradictòria pressionant Sánchez per tal que comenci les negociacions, i davant d’aquest desgavell ara surt la vicepresidenta Laura Vilagrà per esmenar la plana als republicans dient que l’amnistia la tenen a tocar, i tres carpetes amb l’autodeterminació i el traspàs de Rodalies!!

Només faltava Rufián que hagués sortit per demanar!! ¡Y para mí dos huevos duros!