Sexe dèbil?

Aquest escrit no pretén ser un al·legat feminista, que per això ja tenim moltes dones “combatives” que saben reivindicar-se prou bé. Però sí que pretén ser un reconeixement –més o menys acomplexat– a totes aquelles dones que breguen diàriament –i amb solvència– en tots aquells àmbits en què estan implicades: domèstic, familiar, laboral, social... No és un mèrit exclusiu d’elles (també hi ha molts homes competents en diverses àrees), però cal tenir en compte que la majoria de dones han de “batallar” amb el patriarcat que encara predomina en la nostra societat. Evidentment, jo no advoco per una discriminació “positiva” que menystingui l’home en favor de la dona, però això no m’impedeix admirar aquelles que amb la seva intel·ligència emocional, empatia, sensibilitat, intuïció, fermesa, fortalesa... lideren el seu entorn i, per extensió, contribueixen a millorar el món, fent bones les sàvies paraules de Milton Richman: “És meravellós ser important, però és més important ser meravellós.”