L’amnistia

L’amnistia pactada entre Sánchez i Puigdemont amb el no al projecte de llei d’amnistia de Puigdemont ha demostrat que l’estratègia intel·lectual serà la prova pilot d’aquest nou text reescrit que tanca escletxes perilloses a cents de persones participants del procés, un treball –el del pres. Puigdemont– d’orfebreria empresarial, política social i econòmica que deixen les referències de terrorisme del Codi Penal espanyol i apel·la directament a la directiva europea, fet pel qual el primer a felicitar-lo va ser el pres. Pere Aragonès, mentre que la veu discordant ha sigut del pres. Oriol Junqueras, protestant com un vell enrabiat públicament sobre la tardança dels dos mesos que s’han necessitat per rectificar la llei d’amnistia, reacció aquesta que vol sempre Junqueras, que no assumeix ni accepta que Puigdemont sigui peça troncal de la negociació posant tot l’èmfasi a deslluir la que pot ser la llum al final del túnel. Ara bé, el punt optimista de l’amnistia que ha sigut per a tots com la travessia del desert: ara el pres. Carles Puigdemont ens diu des del Consell de la República, dins el discurs als seus representants, que ara comença una nova etapa per treure’ns de sobre les repressions i l’exili, per fer la República amb moral de victòria, exemple al capdavall d’una resiliència inexpugnable durant quasi set anys heroics a Bèlgica.