Terenci Moix. La fabulación infinita, a Filmin, no és un documental perfecte. Hi falten veus (sobta l’absència de la seva íntima Maruja Torres). I hi falta una visió més fonda de l’escriptor mort fa vint anys que, entronitzat per les seves novel·les en castellà, el millor ho va escriure en català (quan la sèrie recula a la Barcelona del franquisme, ni sembla la llengua que es parla avui a la capital del país). Així i tot, no tinc la sensació d’haver perdut el temps consumint els quatre capítols (amb dos ja n’hi hauria hagut prou) del treball dirigit per Marta Lallana amb guió d’Álvaro Augusto, perquè hi surt gent que va conèixer de debò Moix, com la insuperable fotògrafa Colita i, en especial, l’amor de la seva vida, l’actor Enric Majó, que mai abans havia abordat públicament el que va representar per ell aquella relació que va durar catorze anys. L’escriptor es va aprofitar dels seus altaveus i contactes per promocionar-lo i, en ser abandonat per Majó, pres d’un amor possessiu que avui per sort ja no en diem amor, va moure cel i terra perquè les seves poderoses amistats no li donessin mai més feina, com fou el cas de Josep Maria Benet i Jornet, que si encara estigués viu voldria morir-se després de sentir les confessions d’un Majó que trenca l’ànima.