Ahir el Suprem ho va tornar a fer. Primer va empresonar legitimant una suposada sedició per l’ús d’una violència inexistent. D’alguna manera havia de condemnar que milions de persones, encapçalades pel govern, desobeïssin la prohibició de fer un referèndum. En paraules dels juristes, va jutjar i sentenciar per “criteri d’oportunitat” i no per delicte provat. Ahir ho va tornar a fer negant el tercer grau als condemnats, altre cop per “oportunitat”, ignorant els informes de les presons i les resolucions dels jutges penitenciaris i sense donar cap raó sinó que és prematur perquè el tractament no és l’adient per reinserir-los. No diu quin tractament seria l’adequat. No cal. Per als polítics desobedients, al Suprem no n’hi coneixem d’altre que la presó.