La sequera fa dies que avisa però els polítics nostrats no acaben de posar-se d’acord en la manera d’afrontar-la i de moment el més calent és a l’aigüera (seca). I mentrestant, els sembrats es van marcint i els pagesos i els ramaders, que fins fa quatre dies eren considerats “essencials”, ploren sang. Això sí, l’ACA diu que el turisme no ha de passar pena per la falta d’aigua. El tancament per primer cop a la història del reg del canal d’Urgell simbolitza el cop de porta als nassos dels productors, que fa mesos que alerten del que ens queia al damunt. El govern català ha mirat d’esquitxar cap a La Moncloa part de la responsabilitat. Potser té raó, però el cert és que aquí hi han mancat, si més no, previsió, disseny d’escenaris extrems, preparació de mesures i l’establiment de prioritats més justes.