Opinió

Una mort que és cosa de tothom

El cas de la veïna de Reus de 81 anys que va morir en un incendi domèstic causat per una espelma ha posat de manifest una sèrie de deficiències en l'aplicació de la llei de pobresa energètica. Deficiències greus, perquè la llei no ha servit per evitar la mort d'una persona vulnerable. L'estat del benestar implica tenir una bona sanitat, una bona educació i un bon sistema de pensions. Però també ha de representar una atenció humana als desvalguts.

Després de la mort de la dona de Reus, assistim a un intercanvi d'acusacions. Les administracions afirmen que la companyia subministradora no va complir els protocols emanats de la llei. L'empresa al·lega que el reglament de la llei no està desplegat i que, a més, no tenia coneixement que la veïna estigués en risc d'exclusió. Certament, no va ajudar gens que el PP portés la llei al Tribunal Constitucional, ja que amb aquestes accions es generava confusió. Però el tribunal espanyol va determinar que una part d'aquesta llei era constitucional. Així, les companyies estan obligades a comunicar la interrupció del subministrament als serveis socials. Amb poc èxit. Potser perquè el PP ha generat la idea que les lleis catalanes són poc obligatòries.

Ara tothom promet treballar per evitar altres casos com el de Reus. Però aquest fet ens porta a una reflexió de més abast. Afirmem que la independència serà un instrument per millorar la vida dels habitants de Catalunya. Doncs bé: no pot passar que hi hagi errades que permetin morts quan hi ha lleis que ja són de la nostra responsabilitat. Cal aplicar bé les normes que ja són competència nostra si volem demostrar que sabrem gestionar la independència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.