La incerta sort del ‘Brexit'
El nou gir imposat pel Tribunal Suprem afegeix més incertesa al ‘Brexit' i atorga al Parlament britànic la decisió final d'aplicar l'article 50 del Tractat de Lisboa, que preveu l'obertura de les negociacions per abandonar la Unió Europea. La històrica decisió suposa un obstacle seriós per al full de ruta anunciat per la primera ministra britànica, Theresa May, partidària d'una ruptura comercial i política total i obre la porta a la incorporació d'esmenes que, sens dubte, l'obligaran a matisar el seu projecte.
Més enllà de la incertesa que tot plegat representa per al procés de desconnexió que els britànics van decidir en el referèndum, la resolució del tribunal és un exemple de la separació de poders, que serveix de pilar fonamental d'un sistema veritablement democràtic, perquè amb la seva sentència el poder judicial obligarà el poder executiu a validar la voluntat popular. L'oposició laborista ja s'ha afanyat a anunciar que no pensa boicotejar de manera frontal el resultat del referèndum, però que, lògicament, aprofitarà el tràmit parlamentari per presentar esmenes destinades a modificar el projecte inicial.
Si finalment el govern de May veiés la seva posició seriosament desautoritzada, es podria preveure un escenari d'avançament de les eleccions generals previstes pel 2020. I, en aquest cas, estaríem davant d'una mena de reedició del referèndum que serviria per demostrar si els partidaris del ‘Brexit' han vist reforçada la seva determinació o si, pel contrari, el conjunt de l'electorat estaria més disposat a frenar una decisió que capgira l'ordre europeu. Mentrestant, la nova administració nord-americana saliva amb la possibilitat d'enfortir-hi lligams i aïllar Europa.