Un judici sense cap dilació més

Després de gairebé vuit anys d'espera, acaba de començar el judici per l'espoli del Palau de la Música, procés en el quan estan acusats Fèlix Millet i quinze persones més. Aquest judici s'hauria pogut celebrar molt abans si s'hagués seguit un altre protocol; és a dir, si s'hagués separat en dues peces. Així, els culpables ja serien a la presó i els innocents, absolts. S'hauria fet net en un procés en el qual hi ha molt més interessos que no el perjudici causat al Palau de la Música. És força probable que el cas no quedi tancat del tot, comptant els recursos que hi pugui haver, fins més enllà de l'any 2020. Massa temps perquè no s'esvaeixi el poder dissuasiu i preventiu que ha de tenir, també, la justícia.

Presumptament, Fèlix Millet i altres persones del seu entorn van convertir el Palau de la Música en una màquina per enriquir-se. Tota la societat catalana en va sortir perjudicada, perquè és el que passa sempre que s'utilitza una institució cultural o sense ànim de lucre per aconseguir diners per a finalitats pròpies. No només s'està cometent una presumpta estafa, sinó que s'està perjudicant el prestigi de la institució que ha servit de paraigua, i llavors la sospita s'entén a totes les altres entitats semblants.

Després de les dilacions, comprensibles en un sistema judicial garantista com el que regeix a l'Estat espanyol, només cal esperar que el cas avanci sense pauses i que s'aclareixin bé els fets i les responsabilitats. I que els culpables paguin. La dimensió política que ha anat adquirint aquest judici fa témer que estarà envoltat de soroll i interpretacions diverses, segons els interessos de cadascú. Els jutges tenen una bona oportunitat d'exercir la seva independència.