La vulneració dels drets dels refugiats
Un informe fet públic aquesta setmana per la Unicef posa xifres al que era conegut des de feia anys: que Líbia no és un país segur per als milers de refugiats que el creuen en el seu camí cap a Europa. Fins al 2014, la majoria dels immigrants que intentaven entrar a Europa ho feien des de Líbia, és a dir, des del que ara s'anomena la ruta del Mediterrani central. Això va canviar quan els refugiats van optar per la ruta dels Balcans; un cop tancada aquesta i tancat l'acord de la vergonya entre la Unió Europea (UE) i Turquia, Líbia ha recobrat el protagonisme. L'informe de la Unicef, basat en entrevistes personals a refugiats, denuncia que tres de cada quatre menors han patit violència i que la meitat de les dones han patit algun tipus de violència sexual. Els refugiats estan en mans de les màfies però el caos que regna al país fa que molts cops els agressors siguin uniformats, ja siguin de l'exèrcit regular o de les milícies.
Tot i això, la UE va aprovar al febrer explorar la possibilitat de tancar un acord amb Líbia semblant al que té amb Turquia. L'acord que negocia Europa inclou, a canvi d'uns 200 milions d'euros i material per al seu servei de guardacostes, que Líbia instal·li “camps segurs” per als refugiats i que accepti la repatriació. Bloquejar o retornar persones immigrades a Líbia és una burla als valors fonamentals de la UE. Però això no sembla preocupar gaire una Europa que fa equilibris per acceptar el dret d'asil a les persones que fugen d'una guerra sense alimentar els discursos xenòfobs. Ahir, la UE va amenaçar amb multar els països que no acullin els refugiats tal com es va acordar. Tot plegat, contradictori i una vulneració dels drets dels refugiats. Muntar camps a Turquia o Líbia és l'equivalent europeu al mur de Trump, i en cap cas la solució.