La feina dura de Sánchez comença ara

Quan ja faltaven molts pocs vots per escrutar, quedava clar que la meitat de la militància del PSOE restituïa ahir Pedro Sánchez a la secretaria general del partit. La victòria, per un marge més còmode del que alguns analistes preveien abans de la votació –però a favor de Susana Díaz–, canviarà el funcionament del partit i la seva estructura, però també tindrà conseqüències en la política espanyola. La militància va emetre un missatge clar en favor de la refundació i el gir cap a l'esquerra. Ara entra en fallida l'estructura tradicional en la qual uns barons territorials fan i desfan i la militància aplaudeix. Els resultats demostren, justament, que l'aparell ja no controla la militància. Sánchez surt reforçat i se sentirà legitimat per imposar-hi tots els canvis. No serà un procés fàcil, perquè l'altra meitat de vots els tenen Díaz i Patxi López.

Apareixen ara les incògnites sobre què passarà al Congrés dels Diputats. Quin model d'oposició es pot fer amb dos corrents oposats? Com controlarà l'activitat Sánchez sense ser diputat? Què farà el PSOE davant d'una moció de censura de Podem, que Sánchez va dir que no avalaria? Quina classe d'aliances pot teixir amb el partit de Pablo Iglesias per arraconar el PP? I, sobretot, continuarà Sánchez sense voler parlar amb els que molts a Madrid anomenen “partits separatistes”?

Pel que fa a Catalunya, només es pot valorar que Sánchez hi va arrasar. Però també que la seva victòria no implicarà cap canvi en la manera com el PSOE entoma la qüestió nacional del nostre país. Sánchez va fer el que semblava una concessió a Catalunya, però a banda que era ridícula i hilarant, els catalans ja tenim experiència sobre el valor de les promeses del PSOE.