Opinió

Una reacció equivocada de Maduro

Va ser el descontentament popular el que va portar Hugo Chávez al poder a Veneçuela. Molt més popular i hàbil que el seu successor, Nicolás Maduro, Chávez es va beneficiar d’uns elevats preus del petroli que li van permetre arbitrar una economia subvencionada amb la qual hi van sortir guanyant les classes més desafavorides. L’inconvenient és que aquest model és efímer. El barril de cru (159 litres), que fa uns anys es pagava a 100 dòlars, ara està per sota dels 30. Tot el sistema econòmic se’n va ressentir. El país s’ha quedat sense divises i ha de recórrer a la màquina d’imprimir diners. El resultat és la hiperinflació i una economia més desorganitzada encara, d’on han desaparegut els productes bàsics.

El gran problema polític suplementari que tenia Veneçuela, i del qual s’aprofitava el règim de Maduro, era que l’oposició estava dividida. A hores d’ara encara no està unida del tot, però sí que està d’acord que cal posar fi al règim que està enfonsant el país en la pobresa. L’oposició va fer un primer pas quan va aconseguir la majoria parlamentària, canvi al qual Maduro va reaccionar promovent una assemblea nacional constituent. En aquest punt del conflicte, amb els líders opositors Leopoldo López i Antonio Ledezma retornats a la presó, es troba ara mateix el país.

Maduro s’equivoca amb aquest cop de puny damunt la taula. L’oposició i el govern van convocar els veneçolans a participar en dues votacions diferents. Un cop fetes, Maduro hauria d’haver convocat els líders de l’oposició, no enviar-los a la presó, per veure la millor manera de solucionar el conflicte. És discutible que les pressions internacionals puguin tenir alguna utilitat, com no sigui obligar el règim a enrocar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.