Opinió

L’optimisme europeu i la realitat

Brussel·les acaba de decretar en un comunicat que, després d’una dècada de patiments, la crisi econòmica ha finalitzat. Brussel·les hauria de ser més prudent, perquè aquestes actituds triomfalistes fan que cada vegada hi hagi més ciutadans que es desentenguin del projecte europeu. És cert que el sistema financer és molt més sòlid que abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. També és cert que s’està recuperant l’ocupació i que Europa ha guanyat competitivitat. Però tothom s’ha de preguntar, i Brussel·les inclosa, sobre el preu que s’ha hagut de pagar.

Fa pocs dies vam conèixer l’Índex de Treball de Catalunya, que demostra que la precarietat laboral creix. És a dir, en un fenomen que no se circumscriu al nostre país sinó que es troba arreu, s’està creant ocupació –un fet que permet llançar les campanes al vol al PP–, però és de baixa qualitat: contractes temporals i mal pagats. Tant, que ara hi ha gent que treballa però continua sent pobra. Per això, alguns coets que es llancen des de Brussel·les o Madrid s’entomen com una burla.

Brussel·les admet que encara queda molt a fer en “ocupació, creixement i justícia social”. Certament, s’ha de fer molt més en alguns països que no en d’altres. Catalunya continua tenint una taxa d’atur que, tot i que inferior a la d’Espanya, és massa elevada. El que dicta l’experiència és que no podem millorar les estadístiques per la porta falsa. No podem continuar generant ocupació mal pagada perquè això només incrementa el malestar i posa en crisi les bases mateixes de la nostra societat. Persones mal pagades vol dir menys confiança en el futur i, des d’un punt de vista pràctic, menys cotitzacions socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.