Voluntat contra les traves
Que el camí cap a la república no seria de roses, se sabia des del primer moment. Però també que molts dels escenaris amb què la majoria parlamentària es trobaria pas a pas estaven perfectament previstos. Els escenaris i la resposta. Ningú pot creure que si els catalans hem arribat al moment polític on som ara és per sort, voluntarisme i rapidesa de reflexos. Tot això hi ha influït. Però ho ha fet més, i de manera determinant, que al darrere hi havia molta feina i preparació. En tot cas, els que fan l’efecte que improvisen tot el temps són els poders públics espanyols. El penúltim episodi ha estat demanar perdó –amb la boca petita– per unes càrregues policials que, en un primer moment, van negar o minimitzar.
Dijous, amb una velocitat desacostumada quan el cas que es tracta no té a veure amb Catalunya, el Tribunal Constitucional va anul·lar, de manera preventiva, el ple previst per a dilluns, 9 d’octubre. El ple no se celebrarà dilluns, però el president Puigdemont compareixerà dimarts a la tarda. Per parlar de l’intens moment polític que viu Catalunya. Serà difícil anul·lar aquest ple, perquè s’ajusta al reglament. El Parlament, doncs, podrà exercir la funció per a la qual està pensat.
El més lamentable de tot plegat és l’obsessió del govern espanyol de posar com més traves millor a l’expressió democràtica dels catalans. Va fer impossible el diàleg malgrat les reiterades ofertes de Puigdemont. Impossible perquè el diàleg, per definició, ha de ser incondicional. Després, en comptes de fer política, es va amagar darrere dels tribunals i, últimament, del rei d’Espanya. Ara continua posant obstacles de tot tipus, alguns –com els econòmics– gairebé de guerra bruta. Però els catalans no afluixen. Rajoy haurà d’asseure’s a negociar algun dia.