L’Estat ha de dir la veritat als electors

Celebrar eleccions era un dels escenaris, no l’únic, per avançar en el procés que ha de portar a la plena vigència de la República Catalana. Però, tancat a qualsevol diàleg o negociació, és el que ha imposat el govern d’Espanya. D’una manera totalment irregular, ja que és el president del govern de Catalunya, i no altre, l’únic autoritzat a adoptar aquesta decisió. Però aquest fet només és un detall per a aquells que sempre han considerat l’autogovern i la legalitat de Catalunya com una molèstia o com un peatge.

Qualsevol debat que es faci ara no canviarà la realitat. I aquesta no és altra que el dia 21 de desembre hi haurà unes eleccions al Parlament. I que els resultats de les urnes, tant si la participació és raquítica com extraordinària, s’hauran de proclamar o aplicar. S’hauran o s’haurien. Perquè hi ha dubtes. El president Puigdemont, des de Brussel·les, va demanar tant al govern espanyol com a aquells que són contraris a la República que aclareixin si respectaran els resultats de les urnes, encara que els siguin contraris.

Aquestes cauteles causen sorpresa a Europa. Semblen reclamacions més pròpies de països amb democràcies fràgils. Però en l’ànim del president Puigdemont pesa molt la història dels últims mesos i anys. La guerra bruta contra l’adversari polític i l’ús partidista de la justícia en són dos exemples. I preludi del que pot venir. El bloc contrari a la República es conformarà amb una derrota electoral? O l’article 155 se seguirà aplicant fins aconseguir el que molts reclamen des de Madrid, és a dir, liquidar l’autogovern de Catalunya? Els electors tenen dret a saber la veritat. ¿O hi ha qüestions que queden fora de la democràcia?