Quinze anys del desastre del ‘Prestige’
Fa poc més de quinze anys, el 13 de novembre de l’any 2002, el petrolier ‘Prestige’ va naufragar prop de les costes de Galícia. Pocs dies després es va partir en dos i el dia 20 van començar a arribar a les platges les 77.000 tones de petroli que hi transportava. Aquella va ser la més gran catàstrofe ecològica mai registrada a les costes de Galícia. I també va ser demostració de tres coses. La primera, l’absoluta ineptitud del govern espanyol per entomar aquella crisi. La segona, la gran onada de solidaritat col·laborativa que va desfermar arreu: unes cent mil persones, per a vergonya d’un Estat incapaç d’articular una resposta sòlida, s’hi van presentar per contribuir a les feines de neteja. Finalment, va articular un moviment de protesta que, malgrat tot, no va poder desallotjar el PP del govern autonòmic.
La crisi del ‘Prestige’, en efecte, va ser una demostració de com no s’han de fer les coses. Governava en aquell moment Aznar i el vicepresident i encarregat de coordinar onze ministeris i de donar la cara era Rajoy. Amb un tarannà que tornaríem a veure en altres ocasions, primer es va mirar de minimitzar la crisi o de desviar responsabilitats. Quan la catàstrofe era innegable, el govern espanyol va intentar donar una imatge de falsa eficiència tot amagant la feina dels voluntaris, que el deixaven en evidència.
Han passat quinze anys des d’aquell desastre i la crua realitat és que una catàstrofe semblant es podria repetir demà mateix. Les costes no estan més protegides que el 2002. No s’ha creat cap protocol sobre ports refugi ni s’ha constituït cap organisme coordinador. Potser perquè al darrere no hi ha cap competència que es pugui arrabassar a un govern autonòmic.