La culpa és sempre de Catalunya?

Com era d’esperar, la majoria dels mitjans espanyols han rebut l’últim informe de l’OCDE com un aval a les seves tesis que Espanya va a pitjor per culpa de Catalunya, ja que l’independentisme genera incertesa i castiga la confiança del consumidor. Foment del Treball, la gran patronal catalana, també ha presentat un panorama poc optimista, amb fuita de fàbriques i tot, en el qual es dona a entendre clarament que l’única manera de revertir el desastre –impulsat des de Madrid amb diverses maniobres– és que retorni el que eufemísticament s’anomena “sentit comú”. És a dir, continuar com sempre. I no és menys important que el Col·legi d’Economistes hagi fet veure a Foment que traslladar una fàbrica no és tan fàcil. El cert és que Catalunya s’ha convertit en una convenient cortina de fum per amagar no només els errors dels polítics sinó també el fet que Espanya no té, ara per ara, cap projecte que no sigui el de la prohibició de la diferència.

S’elogien alguns informes de l’OCDE perquè sintonitzen amb les tesis oficials. En canvi, s’amaguen els que en són adversos, com el que es va publicar fa quinze dies que situava Espanya entre els països desenvolupats amb una pitjor qualitat democràtica i amb més desigualtat econòmica, dues tendències, a més, que està previst que empitjorin i que topen frontalment amb el cofoisme oficial. Espanya acusa Catalunya de ser la responsable dels seus mals, però no reflexiona sobre la política econòmica desastrosa que, aquesta sí, és al darrere de la poca confiança del consumidor. Catalunya té la culpa que l’economia es deprimeixi i, en canvi, que els llocs de treball que es generen siguin precaris i mal pagats, no? O que cada cop hi hagi més gent que, tot i treballar, continuï sent pobre?