El final de la campanya més atípica
La campanya electoral més atípica va acabar ahir amb els clàssics mítings finals en què els partits van demanar el vot per darrera vegada. Avui és dia de reflexionar, ja que les enquestes asseguren que encara hi ha uns 600.000 indecisos, tot i que sembla que a la majoria només els queda decidir a quin dels partits del seu bloc, el sobiranista o el del 155, donaran el seu vot. I aquesta ha estat una campanya atípica perquè els candidats de dues de les opcions polítiques que s’hi presenten, Junts per Catalunya i ERC, no han tingut les mateixes oportunitats en tenir candidats a l’exili o empresonats, pel greu delicte d’haver fet política, d’haver implementat el programa electoral amb el qual es van presentar i van guanyar les darreres eleccions catalanes, les del 27-S.
La campanya ha deixat clar que hi ha una presa de posició important de l’electorat en dos blocs, i que per sortir d’aquesta situació caldrà més democràcia, és a dir, respectar els resultats que surtin, i més diàleg. En els darrers mesos, només una part, la independentista, ha estat permanentment oberta al diàleg, fins al punt que el mateix president, Carles Puigdemont, va arribar a oferir, d’acord amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el vicepresident, Oriol Junqueras, suspendre el referèndum de l’1 d’octubre. La resposta sempre ha estat un cop de porta, i no només això: també l’extrema violència exercida l’1-0 contra la gent que volia votar. A més, el final de campanya dels partits unionistes ha destil·lat un to dur, de voler guanyar no per governar sinó per arrasar amb el país, per la via del 155 i per una altra, com ho demostra que els seus candidats hagin parlat de “desinfectar” o “decapitar” els “tarats” que donen suport a la República.