La corrupció que no s’atura al PP

“Sí, el PP valencià es finançava amb diner negre i el president Francisco Camps ho sabia.” Així de taxatiu va ser ahir Ricardo Costa, exsecretari general dels populars al País Valencià, en la seva declaració davant del jutge en el judici de la trama valenciana del cas Gürtel. La confessió de Costa, afegida a les que altres implicats en la trama han fet aquests últims dies, és la confirmació definitiva d’allò que ja era del domini públic per aquest i altres nombrosos casos ja jutjats o en procés d’instrucció. Que el Partit Popular al País Valencià era un niu de corruptes que no van tenir cap mena d’escrúpol a utilitzar les institucions –des dels ajuntaments fins a les diputacions i la Generalitat– per als seus objectius particulars i de partit. Una corrupció generalitzada que la confessió de Costa d’ahir demostra que era coneguda directament pel màxim responsable del PP en aquella època, el llavors president Francisco Camps, que ahir es va afanyar a negar els fets i que, a partir d’ara, hauria d’estar en el punt de mira judicial, sense cap excusa.

Ricardo Costa va exonerar ahir la direcció del PP dels fets, però no cal oblidar que tant Francisco Camps com la resta de dirigents populars valencians de l’època, des de Rita Barberá fins a Carlos Fabra i Juan Cotino, eren homes de màxima confiança del president Rajoy. De fet, no solament això, sinó que les victòries populars al País Valencià, que ara sabem que eren dopades per la corrupció, eren un suport molt important per a Rajoy i el PP estatal. El president espanyol ahir també va fugir d’estudi dient que ell no pot controlar tothom a la seva organització, però ara mateix comença a ser molt difícil d’entendre que no sabés res de res d’una corrupció que li passava tan a prop.