L’aïllament de Colau, en la recta final

L’aïllament de l’equip de govern de BComú es fa palès quan queda poc més d’un any per a les eleccions municipals, que se celebraran el 9 de juny del 2019. Si la governança no va deixar de ser complicada durant l’etapa en què el PSC va formar part de l’executiu municipal, l’expulsió dels socialistes pel suport a l’aplicació del 155 va deixar el govern d’Ada Colau amb una exigua majoria que impossibilita l’acció política ambiciosa i de grans consensos que es mereix la capital catalana. I això es tradueix en el rebuig majoritari al pressupost de BComú –que es va haver d’aprovar amb la qüestió de confiança–, el bloqueig a la connexió del tramvia, la funerària municipal, la reprovació per la degradació del Raval, etc.

Colau governa el primer Ajuntament de Catalunya amb 11 dels 41 regidors. La política municipal permet tirar endavant molts projectes per decret i també és cert que s’han signat alguns acords com el pla d’habitatge amb rivals com el PEDeCAT. Però lluny queden els moments en què l’accés a l’alcaldia de Colau va obtenir l’aval d’una majoria absoluta formada amb el suport d’ERC, el PSC i la CUP. Colau enfila la recta final del seu primer mandat amb llums i ombres respecte a plans i decisions, però amb una incomprensible incapacitat de teixir consensos per impulsar grans projectes de ciutat dels quals Barcelona té molta necessitat. Colau ha dilapidat el vot de confiança que li van atorgar fa tres anys –especialment els partits d’esquerres– i, més enllà de la gestió del dia a dia, és quelcom que l’alcaldessa hauria de tenir present. Corregir aquesta tendència aïllacionista hauria de ser una prioritat ni que sigui per posar les bases d’acord d’un possible futur segon mandat a l’alcaldia que sigui molt més estable.